El gesmil es va marcir
damunt la taula, tristament,
i no teníem res per substituir-lo.
Vàrem comprar un canari
per que ens alegrara les llargues vesprades.
Palpàvem el tedi de la tarda,
la quietud dels objectes.
Inventàvem paraules que suraren enlaire,
teníem el front suat
(la nuesa de les accions, la cadència)
La brisa no ens arribava,
el sol clevillava els vidres.
Vàrem seure a l’escaló,
per prescindir de la pietat
i alleugerir la culpa.
De vegades recorde les teues mans,
la meua sobre la teua,
els teus dits sobresortien.
Foren els dits que sobrevisqueren al temps,
al pas de la història.
Lligat les espardenyes, anem a fer caragols.
Temps de lectura: 0 minuts
