fbpx
La revista més vital

El guant de plàstic rosa, Dolors Miquel (Edicions 62, 2017)

“Quant és zero multiplicat per infinit? I l’amor multiplicat per zero? I Mort dividida per infinit? Quants som tu i jo multiplicats per tu i per jo? Quant és la vida més u? Quants som tu menys jo? (Dimensions, p. 51)

“Aquesta nit la filla infanta el pare, l’home pareix Déu, l’ocell alleta els gats, el mar desemboca al riu, la terra llaura els bous…” (Mitologia infantil dels bous, p. 31)

La ja reconeguda Dolors Miquel va guanyar amb aquest poemari el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia, el 2016. Tal com ella explica al final de l’obra, és un llibre que li ha costat 16 anys d’escriure, tot i que no només escrivia aquest, sinó molts altres. Però aquest costava més que cap altre.

36 poemes, més una genealogia del guant (a manera d’epíleg) i uns detalladíssims agraïments que s’inicien amb Marina Tsvetàieva  i continuen amb tres pàgines de noms i obres de referents literaris de tots els temps, d’amics escriptors i d’algunes persones que aparentment viuen sense escriure.

L’obra circula pels camins de la mort. De diverses classes de morts: la mort real, però també la simbòlica, o la metafòrica, la desitjada, la imaginada, la percebuda… L’univers lèxic de la poeta se centra en el fred, la putrefacció, el buit, les massacres, necròpolis i tanatoris, animals extingits, últimes voluptuositats, mosques, desinfeccions, lleixius i fregalls, mementos… Una riquesa excepcional. Un divertiment provocatiu i pervers que ella gestiona amb la potència del seu caràcter indomable i sovint amb humor càustic.

Dolors Miquel és una fora de sèrie. Les seues recitacions públiques són celebrades (i de vegades denunciades, com l’episodi lamentable a l’Ajuntament de Barcelona de febrer del 2016).  I com pertoca al seu gust per mitologies i rituals (és inevitable fer esment a la seua cèlebre Missa pagesa), esdevé una vestal, una sacerdotessa, una veritable deessa del Parnàs.

Aquest llibre, com els altres de Dolors Miquel, resulta d’alt impacte emocional i sensorial, com la seua presència. I un goig i una sort llegir-la, i haver-la coneguda.

 

IMATGE: Matamosques, Lamartarile.

 

 

 

Temps de lectura: 1 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close