La revista més vital

El imaginador de pinturas, Joan Feliu (Unaria Ediciones, 2016)

“—La fruición con que narran los periódicos el descubrimiento de falsificaciones y falsificadores aún rodea a la cuestión de un atractivo irresistible. Se presenta a falsificadores como Hans van Meergeren, Elmyr de Hory y Tom Keating como héroes románticos, capaces no solo de engañar a los acaudalados y presuntuosos, sino también a sedicentes expertos en arte, cuya destreza se revela bien falible.” (p. 140)

¿Quin pintor ha estat el més falsificat? ¿Com es tria una obra per a falsificar? ¿Què tenien en comú Edison i l’inventor de la baquelita? ¿Va signar Dalí papers en blanc perquè s’estamparen els gravats que no havia fet ell? ¿Com autentifiquen les obres les grans corporacions i museus que adquireixen art? ¿Què s’ha de tenir en compte per fer una bona falsificació? ¿Com actuaven els nazis en l’espoli d’art?

Sota la denominació de “novel·la negra” estem davant d’una magnífica i entretinguda aproximació a un manual, a l’abc de l’art de la falsificació, diríem, que en una segona edició caldrà millorar diversos aspectes ortotipogràfics. La narració sustentada en els discursos que dicten els dos protagonistes (Juan Rovere, l’artista falsificador, i el capità Halcón, que li va al darrere) està trufada d’anècdotes, observacions, històries verdaderes, i referències clàssiques. És una mena de diàleg d’experts tremendament enriquidor per a qui llig, i distret alhora. Joan Feliu no pot evitar la seua vocació docent i amable disponibilitat didàctica, i fins i tot posa notes al peu (que apareixen al final de l’obra) sobre individus o situacions per completar la lectura.

Els personatges secundaris de l’obra, Linda l’aprenent i l’expert avaluador, coincideixen a mantenir una nefasta opinió del que és la universitat:  “Mundo de constantes injusticias, de favores, de dudosos méritos académicos y de rancios halagos, de traiciones, de envidias, y de abusos de poder” (p. 63); “Lo sorprendente es que la Universidad siga teniendo el prestigio que disfruta cuando se nutre de contrataciones fraudulentas…” (p. 119), i no en volen saber res.

Una lectura nutritiva, i sorprenent en ocasions, però sobretot molt ben documentada.

Entrevista a l’autor: http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/cuadernos/joan-feliu-soc-lector-compulsiu-i-errant_1041150.html

Temps de lectura: 1 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close