fbpx
La revista més vital

La Mestra

Les gotes innocents xipollejaven sobre les rajoles ja embassades mentre aquella senyora, que en altres temps potser havia estat afectuosa, però que ara era el pitjor malson de més de seixanta nens i nenes, embossava menjar escombraria al supermercat.
Inconscient que aquell podia ser el seu últim contacte amb un altre ésser humà, va fer gala de la seua natural insolència i va deixar caure el grapat de monedes sobre la cinta en comptes de donar-ho en mà. Demostrant així el menyspreu que sentia per una noia amb cent vegades més talent però cent vegades menys béns, que acceptava doble torn per pagar-se un postgrau.
La noia, deixebla dels bons valors, va recollir les monedes i li va tornar un grat i amable somriure, gest que va exasperar la senyora i es va afanyar a abandonar la botiga.
En sortir, l’infortuni la va escollir, probablement de forma premeditada, i va relliscar amb una d’aquelles rajoles entollades, on xipollejaven les gotes innocents. Alliberant als nens i al món sencer de la seua crueltat, i brindant l’oportunitat que la noia la substituís com a mestra en pràctiques a l’escola.

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close