Les veus de fons, la tos provinent de l’inframon i les siluetes que s’aixecaven ara i adés damunt la visió extraplana del món conduïren el seu machine learning a una paradoxa: estava sol. Havia estat víctima d’una mala versió del mite de la caverna. S’aixecà d’una revolada per estripar la pantalla on li projectaven els seus futurs records. TS-screeners infames de pel·lícules dels noranta amb visions apocalíptiques i messies salvadors. Darrera la tela blanca, solament una paret de totxanes sense remolinar. Les cames, enfundades en cuir negre, amb prou feines l’aguantaven després de tants dies d’inactivitat. Rebuscà dins la foscor l’escopeta retallada. Pel camí anava perdent el cablejat de control i els tubs que el mantenien alimentat i sondat. No el subjectava res més. Un trist engany de fetilleria que pretenia tenir-lo amarrat com un cadell d’elefant a l’estaca. Disparà contra el projector que amb l’ajuda dels estimulants l’havia estat aviciant.
La moto l’esperava a fora del local de la gasolinera abandonada. Una tela suplia la manca de finestrals; un set amb el ganivet que duia al turmell li redescobrí les estrelles damunt la planúria deserta. El so de la bicilíndrica sorprengué els xamans amb la guàrdia abaixada. La figura del guerrer ciborg promès s’enduia les esperances carretera enllà.
Temps de lectura: 1 minuts
