Desperta.
La llum juga amb les fulles,
acarona la verdor,
al bosc es fa de dia:
fades, obriu els ulls!,
donyets desemperesiu-vos,
que vingut és un nou jorn!
Sortiu dels amagatalls,
traeu-vos de damunt els fulls,
de baix les fulles, dins dels troncs,
de damunt de les branques,
alceu-vos tots!
Salten, riuen, canten, ballen,
els més petits corren per tot,
corren i s’enjogassen,
riuen els més majors
i volen jugant amb l’aire,
fent tombarelles i trucs,
Les fades arrepleguen
les fruites dels esbarzers,
els brots tendres de l’herba
arranquen els donyets,
a les abelles demanen
gotes dolces de mel,
de les flors l’aigua trauen
fresca de la rosada,
i ja tenen servit l’àpat
per a començar la diada.
Gaudeix
Vols de reconeixement,
surten cap a totes bandes,
les fades desperten al bosc,
saludant als animals,
que, a l’entrada dels seus caus,
s’aixequen desperesant-se.
Els donyets munten esquirols,
genetes o sargantanes,
i van recorrent el bosc,
collint tot allò que troben,
sovint paren a jugar
futbol amb les porcellanes,
fan curses amb els centpeus,
i s’engronsen amb fins cordells
des de les branques dels arbres.
Mentrestant les fades canten,
a cor amb els ocellets:
paixarells i rossinyols,
verderols i caderneres,
teuladins i gafarrons,
xiulen precioses cançons
omplint de música el bosc.
Les fades i donyets petits,
les crien les més deganes,
les ensenyen a volar
saltant per teles d’aranyes;
a muntar animalets,
ensenyen a tots els donyets,
tots aprenen a tenir
cura de plantes i arbres,
també d’animals i insectes,
a ajudar-los i estimar-los,
ja que tots són camarades,
conviuen al mateix bosc
i es cuiden els uns als altres.
El migdia aplega al bosc,
donyets i fades, es troben,
i entre rialles i bromes
omplin la seua clariana
preparen un dinar saborós,
d’amanides d’herbes fresques
malva, borratja, llicsons,
brots de fenoll, verdolaga
llavors de rosella i pinyons,
mengen per recuperar la força.
Amb les panxolines plenes
entren a la vesprada,
a alguns els agafa son
i fan una migdiada;
altres es conten històries,
acudits o xafardegen,
però abans que tombe el sol,
a un rierol es netegen.
Neden i fan capbussons,
curses entre ofegabous,
es freguen cabells i galtes,
quan surten estan quasi nous.
S’acomiaden dels gripaus
i granotes quan s’enfilen
cap a la seua la clariana
del bosc, i junts caminen.
Fent marxa es van despedint,
dels animals amb què es troben,
raboses, llebres, conills,
eriçons, rates i guatlles,
ratolins buscant refugi
abans que s’alcen les òlibes,
part del bosc també es retira
als caus, puix s’acaba el dia.
Dorm
Baixa el sol per l’horitzó,
volen fer una torrada
i els donyets fan un bon foc,
alguns dansen amb la flama.
Amaniran amb romer,
amb timonet, i herbes vàries
un bolet de garrofer,
esclata-sangs i uns espàrrecs
que torraran a foc lent,
mentre amb arboços i mores
fan postres i sucs amb mel.
Després faran la revetlla
amb cançons que s’acomiaden
del sol i reben la lluna
amb estima, com la mare.
La llum de la lluna els abraça,
s’ha anat apagant el foc,
al bosc ja s’ha fet de nit,
fades aneu al llit!
Donyets, cobriu-vos amb fulles,
amagueu-vos dins dels troncs,
busqueu les branques més altes,
i tanqueu els ulls, diantre!
Que la nit és per somiar
i si demà heu de jugar
heu d’estar ben descansats:
Bona nit a tot el bosc!
Imatge de Игорь Левченко en Pixabay
Temps de lectura: 2 minuts
