Aquest és un dels casos on en una ressenya s’ha de presentar l’autora abans que el llibre, i és que Rosa Maria Arquimbau ha estat molts anys vivint en un segon pla, quasi oblidada pel món de la literatura i el periodisme. Costa d’entendre, perquè els seus textos donen una mirada interessant i diferent de l’època de la Segona República a la qual estem acostumades. Història d’una dona i vint braçalets no n’és una excepció.
Fa uns anys, quan acabava la carrera de periodisme, m’havia d’enfrontar al treball de final de grau, i vaig decidir centrar-lo en la seva obra periodística perquè en aquell moment era molt poc coneguda. El que pensava que seria una feina ensopida de picar pedra per recopilar els seus articles es va convertir en una delícia. Els textos desprenien una ironia que m’enamorava i un sentit de l’humor que em portava a llegir-me’ls tots a l’acte, fent que les meves visites a l’arxiu històric de Barcelona es multipliquessin. Si bé la seva obra és captivadora -i per això la vull compartir-, abans parlaré una mica sobre l’autora:
Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) fou una periodista, escriptora i feminista especialment prolífica durant l’època de la Segona República. Va col·laborar com a redactora de columnes d’opinió a La Rambla i a L’Opinió i va escriure reportatges per Imatges, entre altres publicacions. De les seves novel·les voldria destacar La pau és un invterval (1970) i Quaranta anys perduts (1971). També va escriure obres de teatre com Les dones sàvies (1935) i Maria La Roja (1938).
Arquimbau fou militant d’Esquerra Republicana, a més d’una sufragista convençuda. Dels seus articles se’n desprèn una ironia i un sentit de l’humor esmolats. Llegint-la, una no pot evitar tenir la impressió que havia estat una persona que no es prenia la vida de manera seriosa, però que posava especial atenció al seu voltant i que, per sobre de tot, volia passar-s’ho bé tot i les crítiques que el seu comportament pogués aixecar. Un tret que fa pensar en les protagonistes dels seus llibres.
Història d’una noia i vint braçalets narra les aventures de la Cri-cri, una noia acabada d’arribar del poble i que va a Barcelona a aprendre l’ofici de perruquera. Tan bon punt arriba, troba un senyor força més gran que ella i a canvi d’un piset i d’anar-li regalant coses luxoses, ella esdevé la seva acompanyant. Amb el pas del temps, Cri-cri té altres aventures a través de les quals va augmentant la seva col·lecció de braçalets. Darrere aquesta protagonista inusual no hi ha cap alliçonament sobre l’amor vertader ni sobre el no jugar amb els sentiments dels altres. En canvi, hi trobem una crítica mordaç dirigida especialment cap a la burgesia dels anys trenta i a les seves visions polítiques.
I si se’m permet, aquesta és una ressenya amb trampa perquè no només vull parlar d’aquest llibre d’Arquimbau i la seva obra en general, sinó que també vull parlar d’un altre autor. Història d’una noia i vint braçalets es ven en una caixa juntament amb L’enigma Arquimbau: sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt, una biografia de l’escriptora escrita per Julià Guillamon. La caixa conté la narració d’Arquimbau reeditada en un preciós facsímil de la publicació original i una biografia completa centrada sobretot durant els anys que va estar activa en el món del periodisme i la literatura: des de les primeres publicacions de narracions curtes i poemes en revistes, fins a les topades que va tenir amb la censura durant el franquisme.
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és un escriptor i crític literari. Ha col·laborat en diaris com La Vanguardia i ha estat comissari en diverses exposicions literàries dedicades a autors de renom com Joan Perucho i Quim Monzó entre altres. A més de la biografia d’Arquimbau, també ha publicat altres llibres com Joan Perucho, cendres i diamants: Biografia d’una generació (2015) o Josep Palau i Fabre: La joia de viure (2017).
La seva feina com a biògraf d’Arquimbau és admirable, ja que gràcies a ell ha passat de ser un apunt fugaç o un nom mig camuflat per la història i el desconeixement, a ser, novament, una figura rellevant dins el món de les lletres. La labor de Guillamon a l’hora de documentar la vida de la periodista (feina molt dura per culpa del pas del temps i la falta de pistes, com evidencia el seu llibre) i reeditar part de la seva obra és indispensable.
L’editorial Comanegra ha editat diversos llibres d’aquesta autora a part dels mencionats anteriorment: Quaranta anys perduts, una novel·la que relata la vida d’una modista des de l’inici de la Segona República fins als anys seixanta. Aquesta novel·la amb alguns apunts autobiogràfics mostra una jove de moral flexible amb una visió del sexe com una activitat divertida per passar l’estona o com a una eina per aconseguir el que vol.
Cor Lleuger i altres narracions de l’era del flirt és una recopilació d’alguns dels relats de l’autora, i inclou La dona dels ulls que parlaven (1930), Al marge (1933), Home i dona (1936) i Es rifa un home! (1935). Finalment, Comanegra ha publicat Prostitució: des d’allò de la poma fins als nostres dies, una sèrie de reflexions i articles de l’autora sobre la prostitució, amb pròleg d’Empar Moliner.
Recuperar veus com la de Rosa Maria Arquimbau és una necessitat per poder tenir una mirada més completa de la seva època. Les seves protagonistes tenen una actitud cínica i una visió pragmàtica de la vida, però a la vegada tenen un sentit de l’humor esmolat i desprenen optimisme. Història d’una dona i vint braçalets, amb la Cri-cri com a protagonista, és un molt bon exemple d’això, i a la vegada et fa encuriosir per la vida de l’autora i les seves altres obres.
En les crítiques que feien de les seves obres moltes vegades sortia la paraula «superficial» i se l’acusava de no voler endinsar-se dins la ment dels seus personatges. Personalment crec que llegint-la es pot veure com a través de les seves personatges l’autora ens regala una part de les seves vivències i de la seva visió sobre la societat del temps on va viure. És per això que animo a descobrir a Rosa Maria Arquimbau a través de la seva obra i per la biografia que Julià Guillamon va tenir tanta cura de traçar-li.
Títol: L’enigma Arquimbau / Història d’una noia i vint braçalets
Autor: Julià Guillamon / Rosa Maria Arquimbau
Any de publicació: 2015
Editorial: Comanegra
ISBN: 978-84-16605-06-4
Temps de lectura: 5 minuts
