Des de ben petit, a en Joanet li va quedar clara la posició insignificant que tenia al món (tretzè fill d’una família humil) i es va passar mitja infantesa lluint amb orgull el malastruc número de porter reserva al dorsal, això sí, sempre a la banqueta.
Ja de gran, retolà un gran 13 al seu Volkswagen Polo de segona mà. I encara gràcies que ho va fer bé, perquè era tan dislèxic que una vegada gairebé celebra les campanades de Cap d’Any per Santa Llúcia! Hi ha qui diu que aquell 13 gegant del capó commemorava la missió Apol·lo que mai va trepitjar la lluna (perdoneu si us he espatllat la pel·lícula).
Estava obsessionat per l’astronàutica. A mi em volia conquistar amb un “embarca’t al Polo 13 per efectuar una òrbita nocturna pels Polígons de l’Extraradi”. Fins aquí li arribava la dèria! Es feia l’interessant dient que el meu nom (em dic Eva) volia dir Extra Vehicular Activity (que aquestes falòrnies sempre van en anglès); però jo diria que més aviat m’insinuava un acoblament amb IVA (Amor Intra Vehicular). De totes maneres, jo soc més d’astrologia que no pas d’astronomia i la nostra relació tenia mal ascendent fins i tot abans del compte enrere; per això vaig avortar la missió en el primer llançament.
I és que no era mal nano, però sempre divagava sobre la matèria fosca; ell, que en prou feines en tenia de gris sota la tofa aclofollada per la gorra de la NASA. Cara avall, els grans d’una acne tardana destacaven a la discoteca com els cràters de la lluna. Sort que només li vaig veure la cara visible…
En Joanet ahir va complir el seu somni. Va encarrilar el Polo a la rampa de fusta per on es llancen els del parapent, a trencar del penya-segat, i va prémer a fons l’accelerador. Em consola pensar que la ferralla espacial del Polo 13 no serà de tan mal pescar com la que pul·lula per l’espai. Segur que ell ja és una nova estrella a la volta del cel… qui sap si a prop d’Ofiüc, sempre amb deliris per ser la tretzena constel·lació del zodíac i destarotar l’horòscop!
Temps de lectura: 1 minuts
