No recordo quan em vaig enamorar. De fet, no tinc clar si vaig ser jo qui et buscava o bé fores tu qui, amb la senzillesa de la teva forma, vas esperar el moment idoni per aparèixer en el meu camp de visió, sabedora que un cop connectats, ja tindries un nou enamorat per afegir a la llarga llista.
Sí que recordo, però, el primer entrenament, amb menys de sis anys, una samarreta que podria haver utilitzat com a vestit i els nervis d’entrar en un terreny que em sobrepassava per tot arreu. Venia de caminar les primeres passes d’aquest enamorament visceral a les hores de lleure entre classes al col·legi i necessitava més contacte amb tu.
La relació, en un principi, era força desigual, jo era menut i m’arribaves fins al genoll. Cada copet que et donava em feia sentir malament, però a poc a poc em vas ensenyar que sense perdre la delicadesa, la potència i tu sou bones aliades. Alhora, una de les primeres ensenyances que vas regalar-me m’ha servit sempre: l’alegria col·lectiva té més bon regust. Per això reuneixes enamorats, perquè puguem compartir la nostra passió.
Un cop après que jo no era l’únic boig que havia caigut a la teva xarxa, vaig començar a fixar-me en els experts. Els que et feien arribar a la majoria de cases del planeta i els encarregats de fer-te la protagonista en qualsevol racó del món. Poden arribar més i millors tecnologies, però mai ningú podrà usurpar-te els diumenges al matí al parc, les tardes en sortir d’escola o els vespres davant un televisor formant part de la histèria col·lectiva que provoques.
Aquella gent havia aconseguit fer de la seva vida un somni gràcies a tu. El seu dia a dia consistia a cuidar-te, acariciar-te i fer-te córrer. A mesura que creixia vaig adonar-me que no podria ser mai com ells, però que divertits havien estat els somnis creient-me un dels escollits. Lluitant per ser el teu preferit.
D’aquella fantasia van quedar molts primers moments. El primer gol. L’esperat dia d’anar al santuari de l’equip favorit i sentir-se part d’una gran massa que persegueix el mateix objectiu. Les primeres derrotes i aprendre a gestionar la ràbia convertida posteriorment en tristesa i finalment en resignació.
Per sobre de tots els valors i moments viscuts, però, voldria agrair-te que aquell dia, quan segurament no sabia ni caminar, apareguessis en la meva vida. Gràcies a la teva forma esfèrica he conegut molts pobles i ciutats diferents. He après geografia mundial i alhora els obscurs motius que intenten apoderar-se d’un joc que, malgrat estar a punt de perdre l’essència, resistirà sempre i quan quedi un boig lluitant per tu. He entès grans rivalitats entre barris i he identificat que formar part d’un col·lectiu és de les millors sensacions que existeixen.
Res tindria sentit si la teva existència no signifiqués coneixença i educació. Al teu voltant es reuneixen diàriament desenes de milions de persones de diferents edats, sexes i religions. Tu ets el motiu en comú i aconsegueixes esbotzar barreres que ni la política ha aconseguit tirar a terra.
Els entrenadors, potser els més enamorats, tenen l’obligació i el deure d’educar els més joves. Nosaltres, els que ja fa anys que tenim aquesta espurna d’amor als ulls quan et mirem, hem crescut amb tu i cada volta és més a prop el moment de començar a deixar-te espai perquè uns altres et gaudeixin. De ben segur, però, sempre que tinguem l’oportunitat de passar una estona amb tu, l’aprofitarem, perquè el primer amor és el de veres.
Temps de lectura: 3 minuts
