fbpx
Diversa, transversal i en valencià

El so del silenci

                         “Hi ha moltes dones que diuen ‘la meva mare no em va estimar’. Què vol dir? Que el conflicte s’ha dut fins a l’últim moment. I que no han pogut trobar un punt d’entendre-ho. Però jo, insisteixo, això em permet de comprendre que no és que les dones siguin unes males bèsties que es mengen l’ànima de les filles, és que elles han estat ‘matxacades’ abans. I les seves mares també abans. I això ho han de transmetre. Tenen el mandat de transmetre-ho.”

Marina Subirats, entrevista a El Diari de la Sanitat https://diarisanitat.cat/blog/2023/06/22/marina-subirats-moltes-dones-mhan-dit-a-mi-la-mare-no-mestimava/

El conflicte secular, àmpliament i reiteradament comentat en la literatura universal i en tractats de psicologia i sociologia, entre mare i filles és la base de  la novel·la A casa teníem un himne, de Maria Climent. Els personatges masculins tenen una funció secundària i només per recolzar les tres figures femenines protagonistes, mare i dues filles.

L’enfocament de l’obra, la predisposició de les germanes, tot i els retrets evidents, també entre elles, resulta ser amable i comprensiva cap a la progenitora que, malgrat una sèrie de comportaments reprovables, es veu perdonada, quan s’assabenten d’uns fets, revelats al final de la narració, que suposadament la justifiquen.

I mentrestant se’ns presenten línies paral·leles, com ja hi eren en la novel·la anterior, Gina, bàsicament les crisis femenines del segle XXI: si cal mantenir un matrimoni malgrat la desil·lusió o la insatisfacció;  la situació de les joves, sobrepassada la trentena, sense una vida encarrilada, ni un amor correspost; alguna menció als constrenyedors estereotips de bellesa i els cossos; o si la vida en un poble, en aquest cas Arnes, té avantatges, o no, front a la vida en la ciutat.

Un llenguatge simpàtic i vivaç, i com és habitual en l’autora, respectant els trets dialectals ebrencs, una edició acurada de L’Altra editorial, i un títol una mica bisbètic, per a un llibre on un dels principals referents és l’anomenada “llengua de silenci”. Detall insignificant, atès que la novel·la, tècnicament ben editada, fa de molt bon llegir i qüestiona situacions que viuen les dones actuals, d’una manera àgil i entenedora, i de vegades divertida.

Maria Climent i Huguet (Amposta, 1985) és llicenciada en Traducció i Interpetació.   Arran d’un taller d’escriptura a la revista cultural Catorze, va iniciar una col·laboració amb el mitjà. El 2019 es va publicar la primera novel·la, Gina (L’Altra Editorial), on narra, des de l’humor, les dificultats a les quals s’enfronta la jove protagonista després de ser diagnosticada amb esclerosi múltiple, malaltia que també pateix l’autora.

A casa teníem un himne

Maria Climent

L’Altra Editorial

Data de publicació: 6 de setembre de 2023
208 pàgines
ISBN: 978-84-127227-4-1
ISBN digital: 978-84-127503-6-2
Format: 14 x 21,3
Rústica amb solapes

PVP: 20€

Entrevista a Maria Climent: https://www.vilaweb.cat/noticies/maria-climent-la-meitat-de-les-parelles-se-separen-i-la-vida-continua/

Ressenya de Gina, de Maria Climent: https://descriu.org/lascens-a-saturn/

Il·lustració de l’article:  Yihang Pan

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close