No fa pas massa temps, però sí abans que la gran majoria, vaig adonar-me que les cançons que cantava la Conchita Alcaide de Jofra als primers casets de l’Eugenio eren, en realitat, peces musicals interpretades per un duet folk anomenat Els Dos (Los Dos a la seva etapa espanyola) i, per tant, els acords de guitarra acústica i els cors eren del propi mestre de l’humor intel·ligent català Eugeni Jofra i Bafalluy.
Aquestes cintes musicals de col·leccionista ja no les tinc, per desgràcia, perquè les va heretar el meu germà-padrí quan la meva mare va emmalaltir el 2007. Emperò, els darrers anys sempre pensava en veu alta que era del tot incomprensible que ningú no hagués editat un CD i/o DVD de l’Eugenio, encara que fos un recopilatori. Per sort per a tots els fanàtics del llegendari contacudits, aquest estiu tot coincidint amb el meu aniversari, la discogràfica Picap va treure al mercat quatre CD de diverses actuacions de l’època daurada de l’humorista. I, la veritat, no recordo que fossin les mateixes que jo (la meva família, comprades pel meu pare al quiosc de torn a finals dels 70) havia escoltat tantes i tantes vegades. Perquè sóc una de les persones que conec que més acudits sap explicar de l’Eugenio, i n’he descobert i/o recordat un munt tot escoltant les mencionades novetats sonores del mes de juny.
Així doncs, el que em sembla del tot excepcional és que l’Eugeni Jofra fos un artista tan multidisciplinar atès que era joier, músic i humorista, per aquest ordre. Crec, sincerament, que és l’únic cas a la història humanoide del planeta Blau. De les joies, poc se’n sap, només que les que lluïa als seus espectacles, com el penjoll amb la creu d’or, eren un disseny propi. Pel que fa a la faceta com a músic, que és la que aquí volem tractar, està documentat que va enregistrar, conjuntament amb la seva dona sota el nom en català, el minielapé sense títol del qual n’era el single la cançó Vinyes verdes vora el mar, un poema bucòlic musicalitzat de Josep Maria de Segarra, que anys més tard també versionaria el patriota Lluís Llach. I tot just després i preparant-se per l’assalt d’Eurovisió, van aprofitar la mateixa fotografia del mencionat disc per gravar el seu primer treball discogràfic en espanyol, Doce campanadas/Sol de Navidad. De fet, els tres primers vinils del duet Els Dos/Los Dos van ser produïts per la discogràfica Belter, descobridora d’altres fenòmens hispans com Manolo Escobar, Concha Velasco o Los Burros. Després sortiria al mercat Balada del maderero/Una chica y un chico, la primera de les quals era precisament la cançó que defendrien al càsting, és a dir l’Operación Triunfo de l’època, per tal de ser-ne els escollits i representar l’Estat espanyol al festival europeu anual de la cançó. Però no van guanyar perquè s’hi va presentar l’exporter del Real Madrid anomenat Julio Iglesias amb una de les millors cançons de tots els temps, Gwendolyne, la qual tampoc no va guanyar l’edició del festival de 1970 a Amsterdam.
El duet Els Dos/Los Dos va continuar fins a l’any 1980 en què, malauradament, la Conchita Alcaide mor víctima d’un càncer als 39 anys. Aleshores és quan, de manera oficial, va néixer l’Eugenio que recordem tots, l’humorista amb ulleres de sol, camisa negra, taronjada i tabac negre. Però aquesta història tampoc no va acabar bé, perquè el mestre de “Saben aquel que diu” ens va deixar ara fa 15 anys arran d’un atac de cor. La crítica de l’època sempre va comparar el duet amb els danesos Nina&Frederik, encara que a mi em recordaven més els Sergio y Estíbaliz de la seva primera etapa.
Temps de lectura: 3 minuts
