fbpx
La revista més vital

Els centímetres mínims de distància personal

A ella no li havia agradat mai visitar el seu oncle. Era l’únic que tenia i, encara així, li sobrava. Amb aquell nas allargat i ple de berrugues, amb aquells quatre pèls greixosos que intentaven amagar una calvície més que evident, amb aquelles dents —sobretot les davanteres— groguenques i mig corcades, i amb aquella ferum de tabac negre que tenia ben incorporada a cada un dels seus porus. Però la seva mare, cada dissabte a la tarda, just després de dinar, quan els plats encara reposaven a la pica per desfer-se de la humitat, li sortia amb la mateixa cançoneta:

—Vinga, bonica, ves-te arreglant, que anirem a veure l’oncle.

Ningú era conscient de com arribava a odiar aquella frase… Ella tenia ganes de jugar amb les seves coses, de quedar amb les seves amigues per menjar un gelat o per anar a la primera sessió del cinema, o de perseguir el gos de la veïna. El que no entrava als seus plans era res que tingués a veure amb el germà de la seva mare. Tan bavós, tan repugnant. Encara se’n feia creus com dues persones tan diferents havien pogut sortir del mateix ventre! I sovint pensava que la seva iaia, que feia tants anys que faltava, de segur que havia mort en adonar-se del monstre que havia portat al món des de les seves entranyes.

Quan la dona gran i la menuda arribaven a casa de l’home sempre el solien enganxar dormint. Li agradava allargar les migdiades: tampoc tenia una altra cosa per fer. En sentir el timbre es vestia de pressa i les anava a obrir amb un somriure d’orella a orella. A ella, només de veure’l amb aquell posat, li venien basques.

Però el pitjor de tot era quan treia una safata ovalada, segons ell feta d’or, amb unes galetes petites, quadrades i farcides de melmelada de maduixa. No es podien ni empassar, però ella s’hi esforçava. I tant que sí. Perquè en cas contrari l’home se li acostava en excés i, gairebé a cau d’orella, li feia saber que si preferia un croissant o alguna magdalena també en tenia. I aquella proximitat, aquell poc respecte per deixar els centímetres mínims de distància personal, sí que la feien anar de pet cap al lavabo.

Temps de lectura: 2 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close