Avui us parlaré d’una novetat literària. Es tracta del darrer llibre de l’escriptora Anna Maria Villalonga intitulat Els dits dels arbres.
A la Irene, la protagonista, fa poc que l’han donat d’alta d’un centre on tracten trastorns mentals. El seu psiquiatre li aconsella, a tall de teràpia constructiva, que escrigui tot allò que l’angoixa. A banda de ser una bona font amb què treballar en el seguiment del pacient, li permetrà reconstruir i entendre un passat dolorós.
La Irene escriurà en diversos quaderns, un suport material que té força importància al llarg de la novel·la quant a estructura però també quant a argument. I és aquest el punt de sortida del llibre, la resta, un deliciós exercici metaliterari.
Com a lectora que he seguit gairebé totes les publicacions de l’autora, he de dir que aquest llibre recull tot el seu univers literari: els interessos socials i alhora els artístics, les seves dèries simbòliques i una mirada realista, dura i alhora entranyable de la humanitat. Hi trobem de nou el pes de la figura del perdedor, de qui es troba fora de la normalitat, a l’altra banda, l’expulsat. De qui mira la vida dels altres i somia deslliurar-se dels seus pensaments recurrents de culpa i de fracàs que l’aïllen i aixecar el dit i cridar Ei, que soc aquí! Que no em veieu? El text està escrit en primera persona i serem partícips de tots els desitjos i els anhels de la Irene però també de les pors i de les contradiccions d’una noia que només compta amb ella mateixa i l’escriptura d’un dietari com a recurs canalitzant.
Un títol metafòric per a un text que, tot ell, conforma una novel·la al·legòrica. I no aprofundiré més en aquest terme perquè no m’agrada espatllar cap final. L’haureu de llegir, i també llegir-lo entre línies perquè hi ha més d’una lectura amagada en ell.
Intens, punyent, dolç i fins i tot poètic.
Us el recomano molt.
| Títol: | Els dits dels arbres |
| Autoria: | Villalonga, Anna Maria |
| Pàgines: | 152 |
| Dimensions: | 15 x 22 |
| Edició: | 1 (2020) |
| Preu: | 12,95 € |
| Idioma: | Català |
| Enquadernació: | Rústica |
| Suport: | Paper |
Avui he obert la finestra només una estona i he contemplat amb deteniment els arbres. S’acosta la primavera i cada cop llueixen uns brots més verds i prometedors, sembla mentida. M’agradaria parlar directament amb ells, fer-los veure que no hi ha esperança, que ningú els salvarà, que continuaran per sempre empresonats en els requadres de les merdes de gos, condemnats a contemplar-se des de la distància insalvable.
Temps de lectura: 2 minuts
