fbpx
La revista més vital

Els dits dels arbres

Avui us parlaré d’una novetat literària. Es tracta del darrer llibre de l’escriptora Anna Maria Villalonga intitulat Els dits dels arbres.

A la Irene, la protagonista, fa poc que l’han donat d’alta d’un centre on tracten trastorns mentals. El seu psiquiatre li aconsella, a tall de teràpia constructiva, que escrigui tot allò que l’angoixa. A banda de ser una bona font amb què treballar en el seguiment del pacient, li permetrà reconstruir i entendre un passat dolorós.

La Irene escriurà en diversos quaderns, un suport material que té força importància al llarg de la novel·la quant a estructura però també quant a argument. I és aquest el punt de sortida del llibre, la resta, un deliciós exercici metaliterari.

Com a lectora que he seguit gairebé totes les publicacions de l’autora, he de dir que aquest llibre recull tot el seu univers literari: els interessos socials i alhora els artístics, les seves dèries simbòliques i una mirada realista, dura i alhora entranyable de la humanitat. Hi trobem de nou el pes de la figura del perdedor, de qui es troba fora de la normalitat, a l’altra banda, l’expulsat. De qui mira la vida dels altres i somia deslliurar-se dels seus pensaments recurrents de culpa i de fracàs que l’aïllen i aixecar el dit i cridar Ei, que soc aquí! Que no em veieu? El text està escrit en primera persona i serem partícips de tots els desitjos i els anhels de la Irene però també de les pors i de les contradiccions d’una noia que només compta amb ella mateixa i l’escriptura d’un dietari com a recurs canalitzant.

Un títol metafòric per a un text que, tot ell, conforma una novel·la al·legòrica. I no aprofundiré més en aquest terme perquè no m’agrada espatllar cap final. L’haureu de llegir, i també llegir-lo entre línies perquè hi ha més d’una lectura amagada en ell.

Intens, punyent, dolç i fins i tot poètic.

Us el recomano molt.

Títol:Els dits dels arbres
Autoria:Villalonga, Anna Maria
Pàgines:152
Dimensions:15 x 22
Edició:1 (2020)
Preu:12,95 €
Idioma:Català
Enquadernació:Rústica
Suport:Paper

Avui he obert la finestra només una estona i he contemplat amb deteniment els arbres. S’acosta la primavera i cada cop llueixen uns brots més verds i prometedors, sembla mentida. M’agradaria parlar directament amb ells, fer-los veure que no hi ha esperança, que ningú els salvarà, que continuaran per sempre empresonats en els requadres de les merdes de gos, condemnats a contemplar-se des de la distància insalvable.

Temps de lectura: 2 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close