Durant els anys seixanta i setanta, a Espanya, van tenir lloc importants reformes en l’ensenyament. Campanyes d’alfabetització, escolarització obligatòria fins als 14 anys… però es mantenia la diferenciació entre escola pública, gratuïta, destinada a una població de classe baixa, i escola privada religiosa, segregada per sexes, sovint regentada per monges en les femenines. Unes monges que han passat a l’imaginari popular per les seues actituds arrogants i severes, en la disciplina, fins a la crueltat. A les “escoles de monges” on assistia alumnat d’un nivell social més elevat, ja que eren de pagament, també s’hi avenien a acceptar algunes alumnes necessitades d’acollida, que havien d’assumir càrregues de feina de neteja i altres tasques, que les diferenciava, humiliant-les, de les altres alumnes riques.
La novel·la La por, d’Esperança Camps, té com a protagonista una nena acomodada que ens relata la seua vida, i el seus records i sensacions de filla única, en una família peculiar, amb una mare trenta-sis anys més jove que el pare, que sovint viatgen per feina a l’estranger. Durant les absències dels pares, la nena viu interna al col·legi de les monges del poble de Menorca on resideixen, malgrat que la criada es queda a casa.
El relat, en ocasions poèticament reiteratiu, se centra en com la nena, amb set, amb dotze, i després adulta, es veu afectada per situacions i anècdotes domèstiques, i també posa èmfasi en la societat del poble -incloses les monges que tenen un protagonisme odiós al llarg de tot el llibre- que acull o rebutja segons quins membres, i com pot influir tot això en una criatura que anirà creixent enmig d’una soledat i un abandó benestant, i que acabarà estrenyent i desfermant nusos.
La por
Esperança Camps
Edicions del Bullent, 2023
Núm. de pàgines: 176
Núm. EAN: 9788499042770
17 euros
Esperança Camps i Barber (Ciutadella de Menorca el 21 d’agost de 1964). Va a l’escola de les monges. Entre 1983 i 1988 estudia periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compatibilitza tota mena de feines a la ràdio amb els estudis, i els estius, quan torna a Ciutadella, treballa a Ràdio Popular de Menorca. L’any 1989 es trasllada a viure a València, aprova les oposicions per a treballar com a redactora a Canal 9 ràdio i després a Canal 9 televisió.
El 2003 guanya el Premi Joanot Martorell de Narrativa per la primera novel·la, Enllà de la mar (2004), que més tard també és guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. El 2004 publica Dos o tres rams de locura – Ja T’ho Diré, i rep el Premi Ciutat d’Alzira de Novel·la per Quan la lluna escampa els morts, publicada l’any següent. El 2006 rep el Premi de Narrativa Vicent Andrés Estellés de Burjassot per la novel·la Eclipsi (2007), i dos anys després el Premi El Lector de l’Odissea per El cos deshabitat (2009). L’any 2010 publica, a Palma, un recull de narrativa i prosa poètica sota el títol de Vull casar-me amb tu i altres acusacions. Segueix amb la novel·la breu Col·lecció particular, que apareix el 2012, i a finals del mateix any publica Naufragi en la neu, premiada amb el Premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva, i amb el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia de creació literària, el 2014. També el 2014 publica la novel·la Vertigen, escrita conjuntament amb Empar Marco. La Cara B. Barcelona: Llibres del Delicte, 2015, L’illa sense temps. Barcelona: Meteora, 2016, La draga. Barcelona: Llibres del Delicte, 2017.
El 2015 és nomenada Consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears, càrrec que ocupa fins a l’abril de 2016.
Entrevista 2023: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-esperanca-camps-la-por-arrabassar-llagrimes-tornar-aprendre-escriure/
Imatge de l’article: https://unpolsimdesal.blogspot.com
Temps de lectura: 3 minuts
