L’extremeny, crònica d’un idioma al punt de l’extinció
Quan el 1988 em va tocar anar a la “mili” per obra i gràcia d'haver nascut un dia més tard del que sortia de comptes la meva mare (no em vaig salvar d'anar-hi just per aquell dia) vaig anar destinat al campament militar de Santa Ana a Càceres. Allà, de catalans n’érem pocs -hi havia molts més valencians-, però no passàvem desapercebuts perquè…
Llegir més...