fbpx
La revista més vital

Els secrets del triomf i una mica més

Fa uns dies, per casualitats de la vida, vaig tindre l’oportunitat de compartir dinar amb un barceloní establert a Suïssa. Era un xic jove, d’uns 30 anys, d’aquests que es nota que es cuida i que fins i tot troba temps per depilar-se (sí, ja se que és molt comú, però encara em sorprenc quan veig un home depilat). Ell havia anat a Suïssa per fer un màster i finalment s’hi havia quedat. Acabava de muntar una empresa de no-se-què d’intel·ligència artificial amb una altre company i semblava que, si tot seguia com fins ara, se’n sortirien. Xe, una historia d’aquestes d’èxit, treball i esforç amb recompensa. En contar la seua història (de la qual se’l veia ben orgullós) reflexionava sobre el fet que els seus pares l’havien educat en la cultura de l’esforç i que per això ell s’hi havia esforçat tant, perquè sabia que era necessari. De fet, en acabar l’escola (o la carrera, no ho recorde bé) ja parlava 4 idiomes, entre els quals no es trobava el francès, i per això en arribar a Suïssa a estudiar un màster, a les nits havia d’estudiar la llengua de l’amour (el nostre amic reeixit viu a una zona de Suïssa on parlen francès). Quina feinada, eh! Però pagava la pena.

Parlant parlant va arribar a la conclusió que, el que passava a l’Estat espanyol és que les joves en realitat… com dir-ho sense ferir sensibilitats? En realitat no s’hi esforçaven prou. No sabien idiomes, no volien anar-se’n fora, pensaven que per estudiar una carrera ja havien de tenir un curro assegurat i no és així, no. Tots som amos del nostre destí i està a les nostres mans aconseguir l’èxit. Sí, és tan fàcil com agafar la maleta i llaurar-te un futur millor.

Us imagineu? Ara totes les joves que estem a l’atur o tenim un treball precari agafem les maletes i se n’anem a Suïssa, i ens esforcem molt (perquè no ens enganyem, hem fet molt el gamba, nosaltres) i ja voreu com triomfem i muntem empreses megaguais i d’èxit. Això sí, no val allò de mirar el Facebook a la feina, cal estar al 100%, cal ser més productives, més serioses i competitives, i no estar tot el dia amb el comboi, la cerveseta, les dues hores per dinar i la migdiada.

Em va semblar curiós aquest home. M’estava dient que la vida ens dóna a totes les mateixes oportunitats (tot i que fins on jo sé, estudiar un màster a Suïssa a l’abast de tothom no està, i parlar quatre idiomes en acabar l’escola tampoc) i que el problema era que les gents del sud érem una mica… disperses.

Siga com siga, aquell dia tots dos vam parlar en català, castellà i francés, i almenys jo, en anglès. Això sí, jo ho vaig fer per una tercera (o quarta) part del sou!

Temps de lectura: 2 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close