La revista més vital

En passat

Hi ha dies que la vida és molt desconsiderada, i camina rere seu, amb les sabates dos números més grans del que li pertoca, aixafant-li l’ombra i ferint-lo. Sabedora que d’aquell dolor ombrívol que li provoca suraran queixes antigues, crits de posat estrafolari que no casen ja amb aquell moment del dia que ell vol abatre amb colps de resignada estultícia. Hi ha dies que l’existència fa mans i mànigues per contradir-li les emocions que porta embolcallades entre els dits de seda dels somnis. I la dèbil flama d’un ciri és capaç d’encendre’l i encegar-lo de rancúnia. Hi ha dies que tenen l’agror dels vòmits i espesseixen la caminada i llasten  el pas que mesurava per no esgotar de cop les energies. Que l’efecte de les contradiccions el fan emmudir amb la vilesa de la nocturnitat i la traïdoria. Hi ha dies que pensa que no pagava la pena encetar-los. Hi ha dies que no estan preparats per a ser viscuts des de l’angle de la indiferència i van farcits d’espines que fan impossible sostenir-los. Ell pensa, reclòs en la falsa acollida del greix de la seua corpenta, que no pot saltar la gran inconveniència de la pena sense tallar-se les venes de l’eufòria.

Temps de lectura: 1 minuts

4+

També ha agradat a:

  • avatar
  • avatar

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close