La revista més vital

Equinox

Els deures del Vent són comptats,
Empènyer els vaixells, a la Mar,
Fixar Mart, escortar les Marees,
I menar a la #Llibertat.

Els plaers del Vent són immensos,
Abastar Vastituds,
Estar-se, o vagarejar,
Especular o distreure els Boscos.

Els parents del Vent són els Cims
Azov –l’#Equinocci,
I així l’Ocell i l’Asteroide
Una afable relació.

Els límits del Vent?
Si hi persisteix, o es mor,
Massa savi sembla per al No-Despertar,
Així i tot, no ho sé.

—Emily DICKINSON

El poema original en anglès: https://goo.gl/7ghyiJ

Tal dia com avui, en l’equinocci de tardor, va néixer John Coltrane, vent infinit: https://youtu.be/5m2HN2y0yV8

 

Temps de lectura: 0 minuts

4+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close