El 1980, després d’haver publicat el seu poemari Llibre d’amic e amada, Carmelina Sanchez Cutillas, potser cansada d’un ambient literari en què començava a pesar més la promoció i el màrqueting que no la qualitat i el reconeixement, es tancà definitivament en la seua vida familiar. Aquesta actitud revela el seu caràcter rebel i independent, tal com ella es definia. El seu nou llibre havia passat quasi desapercebut, ignorat pel món literari valencià que, en vespres de l’aprovació de l’Estatut(et) d’Autonomia i de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, començà a organitzar-se en capelletes excloents que pretenien monopolitzar tot el sector, des de la indústria de l’edició fins als autors que haurien de figurar en la llista, que no com a referents.
Explica el seu fill Lluís (un dels quatre que en tingué) com sa mare, després de fer la faena de la casa i tindre cura de la menudalla, es tancava a la biblioteca particular i allí, envoltada de vells lligalls, de llibres antics i d’altra paperassa, passava les hores investigant, llegint i escrivint. Era, sens dubte, una rara avis. Potser era molt més senzill: per a Carmelina, la biblioteca era la seua petita pàtria. Havia estudiat Filosofia i Lletres a la Universitat de València, però la Història era la seua vera passió. Fruit d’aquesta vocació són els llibres d’història que en va publicar, i les seues col·laboracions en el diari Levante, dins les seccions de cultura amb articles d’història i literatura medieval, continuant la tasca del seu avi, el reconegut historiador alteà Francesc Martínez i Martínez. Tanmateix, i dotada d’una extraordinària sensibilitat, s’abocà en el conreu de la poesia, sent reconeguda per crítica i lectors com una autora pertanyent a la generació poètica dels cinquanta, junt a autors de la talla de Fuster, Estellés, Beneyto, Bru Vidal, etc.
Cal destacar la singularitat de la seua veu dins del panorama realista com a gènere poètic. La seua poesia tracta de certs àmbits de la quotidianitat a través d’imatges planeres expressades en un ús estàndard del llenguatge col·loquial, amb mots i expressions corrents que eleva a categoria literària, a la mateixa alçada estètica d’Estellés. Carmelina Sanchez Cutillas excel·lí com a poetessa, i així ho va reconèixer la crítica. Tanmateix, però, seria una obra de narrativa amb la què assoliria un ressò extraordinari.
Matèria de Bretanya s’emmarca dins la literatura dels records o de la memòria, revisitada a través de la crònica amb què descriu la vida quotidiana d’un poble i la seua gent. Costums, conflictes, el tarannà i la idiosincràsia d’una societat closa en un reduït microcosmos. Però, sobretot, hi trobem a la mateixa autora que rememora la seua infantesa, a la recerca (arqueològica) d’un passat real –que es pretén real- i fictici alhora, i que trava perfectament amb el seu poder imaginatiu. La riquesa interior de l’autora es fa palés mitjançant un llenguatge de sensibilitat extraordinari, expressat amb una prosa excel·lida i poètica. Així se’ns presenta Altea.
Al igual com ho fa el Proust en la seua magna i genial A la recerca del temps perdut serà el record que li deixa en el paladar l’exquisit mos d’una magadalena sucada en te, o en els espetecs seguits i compassats que fa el ventall de Donya Maria acostant-se pel carrer, transparent de tant fi, de tant lleuger, com l’aire que mou, tal i com descriu Maria-Antònia Oliver a “Figues d’un d’un altre paner retanya”, Carmelina Sanchez Cutillas recuperarà el temps perdut de la memòria meravellant-se amb el vol d’una mosca, durant el vetlatori d’un parent finat, i que en serà al cap i a la fi el factor que acabarà sent testimoni del passat. Aquest llibre, autèntic best-seller valencià amb més de 20.000 còpies venudes, podia haver tingut una continuació o segona part. De fet, Carmelina ja havia treballat de bell nou en els seus records, que havia acabat publicant en la revista “Espill”. Però ja no fou possible. Carmelina podia haver estat un referent literari valencià, però feren el possible perquè no ho fos. La seua poesia podia haver estat inclosa, i amb honors, dins les antologies publicades de tots els temps, però la ignoraren. No per qualitat, no per excel·lència, no per mèrits, no per la seua trajectòria, sinó perquè en l’ambient literari valencià dels huitanta no hi cabia l’excel·lència, només la mediocritat més absoluta (per absurda). I Carmelina, davant aquesta onerosa realitat, decidí, amb coratge, tancar-se a casa seua, amb les persones que més l’estimaven i que mai li donaren l’esquena.
Títol: Llibre d’amic e amada
Autora: Carmelina Sánchez Cutillas
Any: 1980
Editorial: Fernando Torres (ed.)
Ciutat: València
Gènere: Poesia
Pàgines: 43
ISBN: 978-84-73661263
Preu: 25€
Títol: Matèria de Bretanya
Autora: Carmelina Sánchez Cutillas
Any: 1976 (1a edició), 2016 (reedició)
Editorial: Tres i quatre
Gènere: Novel·la
Pàgines: 134
ISBN: 978-84-75029849
Preu: 12,96€ en paper i 6,99€ en e-book
Premi: Premi Andròmina de narrativa 1975 (Premis Octubre de València)
Temps de lectura: 4 minuts
