Penelope Fitzgerald (1916-2000) va escriure aquesta seua primera novel·la quan tenia 61 anys. Es va publicar l’any 1978, i ara s’ha reviscolat i s’ha traduït al català amb motiu de l’èxit de la pel·lícula homònima, dirigida el 2017 per Isabel Coixet.
La novel·la transcorre, l’any 1959-1960, en un poblet de pescadors al sud-est d’Anglaterra, on no hi ha res, i on Florence Green, una dona benintencionada i decidida, viuda i sense fills, no nascuda al poble, prova de muntar una llibreria en una casota antiga, amb fantasma i tot. [En realitat l’autora aclareix que no és un fantasma, sinó un fenomen paranormal (poltergeist, rapper). Segons diu, és molt diferent una cosa de l’altra.]
Però es trobarà amb l’oposició frontal de la senyora Gamart (en referència a l’obra El cura de Tours, de Balzac, on hi ha un personatge semblant: madame Gamard), esposa d’un general i autèntica “primera dama” de la societat local, així que resultarà una lluita desigual.
La novel·la, tot i que amb un argument senzill, trasllada nítidament no només el que és una societat rural i diminuta, el paisatge i l’oratge, sinó el que és la flegma i l’humor clàssicament anglès, que aquesta editorial gaudeix de publicar. Ens transporta la llegendària “educació” britànica, plena d’eufemismes i hipocresia, i un maneig de la llengua francament divertit de llegir. L’altra part destacable és l’habilitat en les descripcions tant de geografies rurals i urbanes com de persones, amb una minuciositat i un encert de retratista naturalista.
Tot i que les ressenyes tant de la pel·licula com del llibre insisteixen a destacar l’anècdota de Lolita, de Nabokov, que la llibretera, decideix posar a la venda, en la novel·la no té tanta importància; l’èxit de vendes d’aquesta novetat en la llibreria només és una excusa més per agreujar la batalla entre les contrincants.
A banda de Balzac i la seua Comèdia humana on retratava escenes de la vida provinciana, l’obra recorda a d’altres grans narradors com ara Jesús Moncada i els seus magnífics llibres sobre la societat de Mequinensa, on posa de manifest el poder de la classe social i política, amb realisme i humor, i algun component màgic. O també la famosa pel·lícula Dogville, de Lars von Trier, on també es fa referència al poder sobre els éssers indefensos.
Tal com explica a l’epíleg del llibre el marmessor literari, i gendre de l’autora, és un episodi basat en una vivència pròpia.
Títol: La llibreria
Autora: Penelope Fitzgerald
Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-16542-96-3
13 x 20 cm
192 pàgines
PVP: 18,40 €
Any: 2018
http://impedimenta.es/libros.php/la-llibreria
Il·lustració de l’article: Katarzyna Oronska
https://bibliocolors.blogspot.com.es/2016/05/illustracions-de-katarzyna-oronska.html?m=1
Temps de lectura: 2 minuts