La revista més vital

Escorpí

Mai vaig dir això. Un escorpí és un assassí a sou, una arrel que mata. Tapa’t els ulls i no faces preguntes. Hem arribat a l’èxtasi, a la mengívola confluència. Cloc els ulls i et xucle els dits. No dius res, embriagada de l’autumne. Hi ha colors que callen, serps porpra.

Allà dalt romans tu, emmanillada. L’alba està arribant al teu cos. Et pegues la volta, et sents òrfena. Un dit i un xarop, roselles que besen la teua nuesa. La paüra és allò que ens distancia. Instants ingràvids, foc als teus mugrons. No t’he oït, no he volgut pastar-te. La voluntat és gràcil, com els pètals efímers. A dintre teu sóc jo, com una teranyina ombrívola. El tedi sotaigua l’escuma, no tens raó. L’horitzó es fon, l’aigua et besa el ventre, els teus peus llambreguen. No busques la llesca que manca.

He aixafat la distància.

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close