Fa vint-i-un anys que va començar el segle XXI i s’ha produït un canvi de paradigma, com a societat suportàrem el canvi de segle, l’efecte 2000, la icona dels atemptats de les Torres Bessones, vint anys després ens ha arribat esta pandèmia, data límit, nou albir, fita, en la qual encara estem immersos i no sabem quan acabarà. Pel que fa al món de la poesia, la poesia valenciana del S.XXI no s’ha desempallegat de les icones del S.XX, si bé tot el segle l’ompli Vicent Andrés Estellés amb la seua poesia mural, hi ha poetes encara al peu del canó com Jaume Pérez Muntaner (L’Alfàs del Pi, 1938) i Emili Rodríguez Bernabeu (Alacant, 1940) a aquesta dupla podríem afegir Lluís Alpera, nat al Cabanyal en 1938 i traspassat fa uns anys.
La publicació de Carn fresca l’any 1974, suposa una bocanada d’aire fresc per al panorama literari valencià, el llibre, dividit en dues parts és un mostrari del que es feia llavors i on, a parer meu, reïxen dos noms que marcarien tendència: Joan Navarro i Salvador Jàfer. Anem a pams. Joan Navarro (Oliva, 1951), professor de filosofia durant molts anys, poeta que conrea una poesia hermètica i estanca, de paràgrafs secs i colpidors, hereu de l’expressionisme alemany i amb referents lusòfons, traductor especialitzat en autors de parla portuguesa i amb referents com Helberto Helder i Trakl, d’expressió sense concessions. Per altra banda (Salvador Jàfer, el Ràfol de Salem, 1954) amb referents molts diferents de la mística àrab, als seus primers llibres jugava amb la tipografia i els colors, professor de valencià.
La publicació del llibre esmentat adés compilava poetes estudiants de carreres universitàries que havien deixat el poble per a vindre a l’urbs, nats en una època fosca i que havien hagut de trencar motles. El llibre es converteix en una soca de la qual ixen estes branques fortes i d’elles brins. Si ve l’avi de la poesia del S.XXI és Estellés, poeta referent, cal fer un pas endavant, tal vegada dos, Estellés nasqué fa més d’un segle i faltà fa vora tres dècades; Jàfer, Navarro; Navarro Jàfer, dues formes de fer diferents que són simptomàtiques de les noves tendències presents a la poesia valenciana del S.XXI.
El canvi de paradigma que s’ha produït en la societat líquida s’ha produït en la poesia valenciana en valencià? S’ha deixat de banda el llast dels trobadors? Noves tecnologies, instagram, xarxes, recitar amb el mòbil… està la poesia en general i la valenciana en particular reformular-se en aquestes onades pandèmiques, ràpides i elèctriques? No ho sé, caldrà esperar al devindre dels anys en aquesta vida líquida per a ubicar.
Temps de lectura: 2 minuts
