La revista més vital

Et pesa

Les butxaques interiors de la vida són plenes de papers, rebregats, plens d’anotacions sobre reflexions que calia recorda, opcions que calia prendre, compromisos als que calia donar resposta. Dipositats al fons de l’oblit. Escampats per la roba de l’armari, en cada abric o jaqueta que l’oratge t’obliga a reprendre i oblidar de nou. Noms de persones que baixaren en alguna parada del trajecte que feies, potser sobtadament, potser amb l’enyor cosit a cada moviment al desplaçar-se en la llunyania. Esborranys de rostres que mires de no confondre amb els presents. Glosses defugides per la nostàlgia, perquè no carreguen aquelles vibracions ventrals que arrosseguen fins a aquell punt geogràfic de les vides viscudes. Són anotacions que han perdut el seu valor de transcendència i que recuperes confós, amb una petita ombra d’angoixa per si les teues capacitats han minvat en excés i ets un home perdut, definitivament, entre les restes de l’existència. La por, momentània, de ser un fantasma que no prendrà cos, mai més, entre les coses que foren. Moltes vesprades et sorprèn la jornada provant de pescar records a les llacunes de la memòria.

Temps de lectura: 1 minuts

1+

També ha agradat a:

  • avatar

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close