Fènix

1708: Després que València caiguera sense oposar-hi resistència, no esperava que la presa de Xàtiva havia de costar-li més de cinc-cents homes i molts ferits. Miguel Purroy havia organitzat la defensa davant del setge borbònic i li havia plantat cara. Victòria davant dels maulets, però victòria cara. S’ha de castigar exemplarment, la vila que s’hi oposa és arrasada i cremada. Es dirigeix ara cap al setge de Tortosa encara austriacista i, a Sant Mateu, rep notícies que Purroy resisteix al castell d’Ares. No s’ho pensa gens. Delerós de trobar-se’l de nou puja cap al coll. La malícia és cosa que rosega i viu temps a la persona. Amb les tropes que assetgen el castell llança un altre atac. Purroy no se li pot escapar aquesta vegada. Però el castell d’Ares està ben fortificat, pràcticament inexpugnable: una mola amb una única entrada fàcil de defensar. El castell, amb molt pocs soldats aïllats, aguanta els assalts i allarga el setge. A pesar de l’artilleria, comprèn que sotmetre la plaça costarà massa temps, no pot estar-s’hi més i gira cua, tot rabiós. Després, presa Tortosa, posa com a condició la retirada d’Ares dels austriacistes. En abandonar el castell els soldats aliats, les tropes filipistes arrasen, cremen i assolen tot el poble i molts masos del terme, com ja havien fet amb la crema de Xàtiva. Així acabava la conquesta valenciana. Ares, castell conquistat, però no rendit. Claude-François Bidal, marqués d’Asfeld, «dimoni emplomat», mariscal de França.

1938: Els bombarders Junkers Ju87 Stuka s’enlairen de bon matí a l’aeròdrom de la Sénia. Duen carregades bombes de 500 kg amb què experimentar amb els nous avions i procediments de bombardeig. Volen quantificar i documentar el mal que hi poden causar.  La manera més correcta és comprovar els efectes destructius sobre blancs reals amb població civil. Els objectius són pobles del Maestrat, indefensos, allunyats del front i de les ciutats principals. En dos dies la destrossa és impressionant a Ares: l’aviació alemanya destrueix l’entorn de l’hospital medieval, les cases del Raval i l’antic calvari. Simplement exercicis militars. Entre els dies 21 i 31 de maig quatre pobles es bombardegen i s’hi produeixen almenys 38 morts. Els efectes del bombardeig es fotografien per una simple qüestió de verificació tècnica. 230 anys després de la devastació de la guerra de Successió, Ares torna a ser destruït. Una nova conquesta es completa. Informe rebut. Vist i plau. Comandant de la Legión Cóndor, tinent coronel Wolfram von Richthofen.

2098: Capçalera de notícia a Maestrat Digital: Abandonament total de la vila d’Ares. L’últim habitant permanent del poble és traslladat i deixa la casa en què havia viscut durant tota la seua vida. La degradació dels habitatges i la falta de serveis públics fan impossible romandre al poble amb garanties mínimes de salut i benestar. Durant la segona meitat del segle XX ja es va produir l’abandonament dels masos com a habitatge habitual. Les migracions cap als pobles o les capitals van ser massives. En el segle XXI, la inexorable davallada de població i la manca de recursos han sentenciat els pobles de la muntanya. Ara, l’estat i l’administració, absolutament afeblits i reduïts a la mínima expressió, no arriben a assegurar una vida digna. L’assolament de moltes cases és senyal de la degradació futura. Ares, que s’havia refet de les destruccions causades per les guerres, passarà a la història definitivament?

(Imatge: http://www.evadirte.com/es/Ares-del-Maestrat-para-comer.html)

Temps de lectura: 3 minuts