fbpx
La revista més vital

Fernando Merlo i Eduardo Hervàs, dos poetes maleïts

Uns quants anys després del canvi de segle, quan vagarejava esmaperdut entre la facultat d’història i el politècnic i sovintejava la biblioteca de l’hospital vaig trobar un llibre publicat en Visor que parlava del millors poemes de la història per a gent reconeguda en eixe àmbit. El títol, a parer meu, era una bajanada però sent adolescent em va interessar, entre eixes pàgines vaig trobar un poema que em va colpir per les circumstàncies personals de l’autor i era aquest:

A sus venas

 Estos cauces que ves amoratados

y de amarillo cieno revestidos

eran la flor azul de los sentidos

que hoy descubre sus pétalos ajados.

Besos verdes de aguja en todos lados

hieren la trabazón de los tejidos

y denuncian los brazos resentidos

la enigmática piel de los drogados.

Las que llevaban vida y alimento

son tibia cobras de veneno breve

blanco caballo con la sien de nieve.

Trotando corazón y pensamiento

que por las aguas de la sangre vierte

con rápido caudal la lenta muerte.

Fernando Merlo (1952-1981) traspassat abans d’haver complit els 30 anys expressava en aquest poema la seua manera de percebre la vida en un poema que parla ben a les clares. Fa anys en la fira del llibre antic de València vaig vore el llibre on estava escrit i que ha esdevingut icònic i punt àlgid del malditisme a l’estat espanyol.

Ja estem quasi en Nadal i en aquest any tan fora del normal m’he comprat aquest matí Intervalo de Eduardo Hervás. Vaig descobrir este autor fa uns mesos en un llibre on eixien Eduard Verger, Josep Piera, Pedro J de la Peña en els seus primers temptejos poètics, em resultà cridaner el nom d’Eduardo Hervás (1950-1972) que es va suïcidar imprés ja el llibre i a punt d’eixir al mercat. Hervás, amb una vida intel·lectual universitària intensa, interessat en la política i amb un gran bagatge lector posà fi a la seua vida, tingué contacte amb Leopoldo Maria Panero i com la vida és així i la casualitat no existeix d’una manera o una altra compartiren fat. El llibre d’Hervàs està amerat de surrealisme i és difícil de trobar.

Fernando Merlo i Eduardo Hervàs per a mi són representats d’uns anys difícils des del punt de vista intel·lectual on les llibertats erens balbucejants i es cobraren víctimes com poden ser aquests dues poetes.

Temps de lectura: 2 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close