De ben petit, em plaïa alimentar fantasies,
Com que havia nascut del foc
I, per això, venerava el sol, els camps de blat,
La marjal en temps de la sega, l´or…
I era capaç de banyar-me dins els volcans,
Als rius de llava incendiats, sense combustió.
I no és que no fora veritat. La ira i la ràbia
Em van assecar les venes i l´humit que em sosté
Més de pressa que no s´hauria d´esperar.
Prompte a donar, sense trampes en el joc,
Em moria de desesperança. Per què desesperava?
La impaciència del cor.
Haguera volgut abrusar tota la malesa del món,
En somnis cremava tota la malesa del món.
Em cremava, ardia en folla nit de S. Antoni.
Una guerra per acabar amb totes les guerres.
El ferro roent esclavitza Mart a la fosca espluga.
Temps de lectura: 0 minuts
