fbpx
La revista més vital

Foc

De ben petit, em plaïa alimentar fantasies,

Com que havia nascut del foc

I, per això, venerava el sol, els camps de blat,

La marjal en temps de la sega, l´or…

I era capaç de banyar-me dins els volcans,

Als rius de llava incendiats, sense combustió.

I no és que no fora veritat. La ira i la ràbia

Em van assecar les venes i l´humit que em sosté

Més de pressa que no s´hauria d´esperar.

Prompte a donar, sense trampes en el joc,

Em moria de desesperança. Per què desesperava?

La impaciència del cor.

Haguera volgut abrusar tota la malesa del món,

En somnis cremava tota la malesa del món.

Em cremava, ardia en folla nit de S. Antoni.

Una guerra per acabar amb totes les guerres.

El ferro roent esclavitza Mart a la fosca espluga.

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close