fbpx
La revista més vital

Front la tomba del meu avi

 

Has esperat aquest moment

per recollir cada nou

per omplir les botiges.

No som qui mostra l’espill,

els peons de l’oblit,

la serradura escampada.

Creia haver-te vist

al foc del meu amor,

com un deure porpra

una balança d’estima.

El temps ha parlat d’hora

escampant llavors

fent créixer flaires.

Les hores que gaudírem,

instants de gratitud.

Les sanefes et lloen

al mar de l’espera.

Els coberts arrenglerats,

tovallons cosits,

agulles vibrants.

Que avui estant,

recorde cada estona,

exacta condició.

El vent empeny la porta,

el taüt on descanses.

Has parlat amb la brossa

que guareix l’ocasió.

Els garbons amuntonats,

la llenya corcada.

La teua veu ressona

enllà de la façana.

Obris el cabdal dels ulls,

les galtes flonges,

el ramat d’escuma.

 

Es recorda el que es tingué,

allò que fou nostre.

Ets la brida dòcil,

el capvespre humit

el botó que mancava.

 

Carles Alòs, dins d’ Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI Germania 2012

Temps de lectura: 0 minuts

2+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close