Recollir firmes per reclamar un idioma? Polititzar l’esport per afavorir uns interessos? Atacar una institució històrica per motius de llengua? Una afició dividida que es tira dards enverinats a través de les xarxes socials…? El València CF no viu moments de calma, precisament.
Els xocs lingüístics sempre han estat habituals en comunitats bilingües o en regions que tenen un contacte molt directe entre llengües. La comunicació és una ferramenta social bàsica, especialment en moments en què la tecnologia ens fa més propers, però que dues persones no compartisquen el mateix idioma no significa que no es puguen entendre. La diversitat lingüística mai no hauria de ser un motiu d’enfrontament, sinó de celebració cultural i de riquesa comunicativa.
Hui en dia encara hi ha topades i conflictes desencadenats per l’ús d’una llengua. Pel que sembla, a Espanya és el pa de cada dia. Un exemple recent és la controvèrsia en l’ús del castellà i el valencià en el terreny futbolístic. Durant les celebracions del centenari del València Club de Futbol, fundat l’any 1919, han tingut lloc diversos actes de presentació i de commemoració de l’efemèride. La polèmica, però, es va desfermar quan el passat 11 d’agost de 2018 el club va acomiadar l’speaker José-Manuel Parra, que portava una trajectòria de vint-i-cinc anys en el món esportiu com a comentarista retransmetent en valencià. El seu substitut va ser Manolo Mas, que va traslladar íntegrament totes les intervencions al castellà.
La resposta d’una part de l’afició valencianista va ser efervescent. Les crítiques van ploure sobre esta decisió del canvi d’idioma i les xarxes socials s’ompliren de clams a favor de mantenir la tradició lingüística en el club. Una de les iniciatives va ser la campanya de recollida de firmes a Change.org perquè el club recuperara el valencià, una iniciativa que va rebre el suport de l’entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que es va sumar a la campanya des de Twitter. Les crítiques, sobretot, anaven en la direcció de no polititzar l’esport, el qual hauria de ser un terreny de conciliació i no de confrontació. A més, també es volia posar èmfasi en el valor patrimonial de la llengua dels valencians i recordar la seua rellevància en la història de l’equip.
La polèmica, doncs, ha esquitxat la pretemporada futbolística, i no només al camp. L’absència del valencià també és notícia en el controvertit himne oficial del València CF, presentat el 4 de juliol en commemoració del Centenari. La cançó oficial, titulada Eterno junto a ti, estava composta pel grup Bombai i escrita en castellà.
Aquest fet tampoc va agradar massa a una part de l’afició, ja que dies després el grup musical Tardor va publicar una cançó no oficial en valencià: És això el que ens fa grans representa el seu homenatge particular al grup i a la llengua pròpia. Si bé a les xarxes socials s’ha discutit que es desmarca de l’estil pop que caracteritza el grup, s’ha elogiat el fet que la musicalització compta amb instruments tradicionals com la trompa, les cordes o la flauta travessera. Tant el muntatge visual del videoclip com la lletra i l’acompanyament orquestral evoquen l’èpica de les bandes sonores, i fan un tribut solemne a la tradició, a l’esperit esportiu, a la superació personal i a la memòria històrica de cent anys de passió pel futbol en valencià.
Siga com siga, tota esta controvèrsia posa de manifest una vegada més que la societat encara no ha resolt la convivència lingüística. És natural i legítim la preferència cap a una llengua o un estil de vida, però damunt la taula encara tenim una assignatura pendent: la de no menystenir la riquesa cultural i lingüística d’una regió diversa, heterogènia i plural que estima les tradicions parlen l’idioma que parlen.
I per acabar, ací teniu l’himne versionat per Tardor:
Font consultada: https://www.eldiario.es/cv/eldiariocultura/Valencia-CF-himne-oficial-valencia_6_794130595.html
Temps de lectura: 3 minuts
