Maksim Gorki (1868-1936), en aquesta obra encara amb la grafia Màxim, és el pseudònim d’Aleksei Maksímovitx Péixkov, escriptor rus de formació autodidacta que, tot i el títol del llibre, mai no va assistir a cap classe universitària. Orfe de ben jove, es va dedicar a tota classe de feines i va ser perseguit per la policia tsarista per la seua manifesta protesta contra la injustícia social, i en acabant va ser defensor de la Revolució en les seues accions i les seues obres.
Aquest llibre, escrit l’any 1923, és el darrer volum d’un cicle autobiogràfic de tres obres de memòries: La meva infantesa, Caminant pel món i Les meves universitats, que revenen la dura realitat de la Rússia prerevolucionària, a través de les vivències pròpies, magníficament relatades, i traduïdes amb excel·lència per Josep Maria Güell.
En el llibre queda palesa l’admiració que Gorki sentia per Tolstoi i Txèkhov amb qui tenia relació directa, així com tot un seguit de reflexions sobre un muntó d’aspectes diversos com ara la lectura i el llegir, la condició de ser orfe, la seua difícil relació amb les dones i amb les “cases de consol”, l’estima pels que són diferents, el tòpic de la sinceritat russa, el sentit de la vida i el seu intent de suïcidi… i, sobretot, la presència d’una sèrie d’hòmens il·lustrats que intentaven conscienciar les classes populars que el seu estat de precarietat i misèria devia superar-se i, paradoxalment, com eren de mal rebuts, de vegades, amb extremada violència. La situació de l’autor i l’essència del relat m’ha fet recordar el llibre Mamita Yunai, de l’autor de Costa Rica, Carlos Luis Fallas.
Amb aquestes memòries Maksim Gorki ens fa reflexionar, amb la seua habilitat per als aforismes i les frases redactades amb coneixement, cura i elegància que fan d’aquestes 174 pàgines una plaent i fluïda experiència. La literatura russa és una lectura pendent per a qui encara no n’haja gaudit.
Aquesta edició ja només es pot aconseguir de segona mà.
Títol: Les meves universitats
Autor: Màxim Gorki
Edicions 62 (Universal de Butxaca – El Cangur, 27). 1979 (tercera edició). Barcelona. 174 pp. 18,5×11,5 cm
Per a més informació: repàs sobre la vida i trajectòria de Gorki:
http://www.visconversa.com/index.php/2018/03/28/la-lucha-de-maximo-gorki/
Imatge de l’article: http://www.langostaliteraria.com/no-vodka-cinco-cliches-la-literatura-rusa/º
Temps de lectura: 2 minuts
