Obres de teatre, òperes, pel·lícules, llibres… solen incloure advertències de contingut per a alertar sobre temes explícits o gràfics que poden alterar la sensibilitat o afectar a qui les consumirà. Són els trigger warnings que anuncien la presència en la trama de violència física o abusos sexuals, trastorns de conducta alimentària (TCA), o suïcidi. Aquest darrer era un recurs dramàtic usual en la literatura clàssica grecoromana que es va incorporar a les representacions modernes amb assiduïtat, segons en parla Mario Hamlet-Metz a la revista Ópera actual, amb algunes reticències durant èpoques.
Pol Guasch en la seua darrera novel·la, Relíquia, ens ofereix precisament el relat, verídic, del suïcidi del pare, amb quaranta anys fets, i tres fills.
Escrita als deu anys de la mort, amb una mena d’intenció de clausura del dol, d’alliberament definitiu que permet l’escriptura, es presenta en un format d’epístola, adreçant-se al pare mort, l’autor repassa la “seua història”, la d’ells dos, amb un to sincer i sense drames impostats. A banda de la relació pare-fill, els anhels i les decepcions, també reflecteix l’univers de la resta de la família (adverteix que ha demanat permís a la mare i als germans per a fer-ho) i exposa algunes anècdotes, tot de dubtes, descriu fotografies (que segons reconeix, sovint, menteixen), trasllada moments quotidians, de vegades entranyables, sovint tristos, i sensacions admonitòries. I també un precedent devastador que, potser, va mostrar el camí i en va ser una referència heretada.
En l’esdevenir de la novel·la guaiten, com esquitxats, per sorpresa, un grapat de personatges reals i cèlebres, d’individus amb talent, que van acabar suïcidant-se: Robert E. Howard, Sylvia Plath, Nicholas Hughes, Assia Wevill, John Berryman, Virginia Woolf, John Kennedy Toole, Marina Tsvetàieva, Henri Roorda, Jacques Rigaut, Mishima… les seues narratives, de les quals l’autor ens en fa cinc cèntims, se semblen en certa manera, però es resolen de forma diferent. Alguns amb nota de comiat, altres, sense. És inevitable fer referència a l’escriptor Luis Rodríguez, i la seua naturalitat en parlar del suïcidi, molt especialment al llibre 8:38 (Editorial Candaya, 2019), que dedica l’obra a dos centenars de noms d’escriptores i escriptors que van acabar amb la pròpia vida, entre ells els mencionats per Pol Guasch.
Malgrat que durant la lectura de Relíquia se’n desprén la finalitat terapèutica de l’obra, tal com no se n’està d’amagar-ho l’autor, estem davant d’una peça literària acurada que es llig amb sentiment i empatia, de la qual se’n valora la documentació, l’estil literari, i l’aparent i agradable senzillesa.
Pol Guasch (Tarragona, 1997) és autor de Napalm al cor (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021), que va ser escollit com un dels millors llibres del 2024 per The New Yorke, i d’Ofert a les mans, el paradís crema. Ha escrit els reculls de poemes Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2021). La seua obra ha estat traduïda a tretze llengües.
Fotografia © Àlex Domènech
Relíquia
Pol Guasch
Ed. Anagrama
ISBN 978-84-339-4884-7
PVP AMB IVA 18,90 €
NÚM. DE PÀGINES 152
PUBLICACIÓ 28/01/2026
Imatge de l’article: Raul Arias https://www.elmundo.es/opinion/2026/04/21/69e5f9cae4d4d8524a8b457d.html
Temps de lectura: 2 minuts
