Des de l’inici de 2024 s’han succeït i programat infinitat d’actes i iniciatives en homenatge al més celebrat poeta valencià contemporani, Vicent Andrés Estellés (1924-1993), amb motiu del centenari del seu naixement, sota el lema “Cent d’Estellés”, una campanya promoguda per una plataforma d’entitats que continuarà durant tot l’any vint-i-quatre.
Però els actes d’homenatge a Estellés no són nous. Amb una cerca superficial podem trobar que introduint simplement “homenatge Estellés” apareixen a les xarxes accions commemoratives des de 1995, dos anys després de la mort: vídeos, sopars, concerts, llibres, discos, recitals… i cada any ininterrompudament. Sense haver fet un estudi rigorós, sembla que cap altre literat, i potser, cap altre personatge ha rebut tants honors ni és tant recordat com ho és Estellés, excepte, potser, Shakespeare i Cervantes que cada any són mencionats el 23 d’abril, per la coincidència del seu decés amb el dia del llibre. Però res comparable a l’organització explícita i popular de què és objecte a les nostres terres el poeta de Burjassot.
La Cooperativa de Lletres El Pont, de Castelló -que al setembre de 2013 ja va organitzar un homenatge al Teatre del Raval, en ser nomenat Vicent Andrés Estellés “escriptor de l’any”- ha volgut també aportar el seu treball i la seua emoció a la campanya “Cent d’Estellés” i ha publicat un deliciós volum, on alguns membres del col·lectiu, vint-i-sis, escriuen en diàleg, “en correspondència”, amb el poeta seguint l’esquema següent: es reporta un escrit original i “desconegut” d’Estellés, i un membre de la cooperativa, ofereix la seua creació en espill, sovint poètica i de vegades parafrasejada, encara que també hi ha prosa i alguna epístola.
El volum , amb un disseny editorial exquisit del poeta, editor i artista Josep Porcar, està farcit de fotos de gran qualitat, a sang, del protagonista, inclou alguns gravats de l’artista morellana Pilar Dolz, i es completa amb textos epilogals històrics sobre l’obra i el poeta.
En referència explícita a la seua relació amb Castelló de la Plana, es reprodueix complet , amb alguna errada, el poema “Mural de Castelló”, que va obtenir l’any 1962 la Flor Natural del certamen literari local, i que sembla que va ser l’inici de l’obra magna que va resultar El mural del País Valencià.
No podem més que felicitar de nou El Pont. Cooperativa de Lletres, els seus integrants, i la Fundació Dávalos-Fletcher, per oferir aquesta joieta que ens acosta al poeta Vicent Andrés Estellés, tan recordat, estimat i proper.
Estellés desconegut. Una correspondència pòstuma
El Pont. Cooperativa de Lletres
ISBN 978-84-09-60543-9
134 pàgines
Foto de l’article: Vicent Andrés Estellés, l’any 1962, a l’acte de lliurament de la Flor natural, a Castelló de la Plana, amb la reina de les festes, Conchita Torres Payá. Extreta del llibre, p. 120.
Temps de lectura: 2 minuts
