La revista més vital

I que els contes es conten

Oblideu-vos

durant aquesta estona

que jo existisc.

I que el món no s’acabe.

Que el rellotge s’avorrisca

per avorrir-se tant

pegant voltes sempre a si mateix.

I que córrega.

Que tothom venga i compre

sense que pensen en mi

com a client.

I que venguen el que esperen.

Ni pese jo sobre el planeta

ni siga milotxa

que algú haja perdut.

I que la festa continue.

Ni bon dia

ni adéu,

ni servisca jo de pretext

per a la bona educació.

I que siguen les mateixes les reverències.

Esborreu-me

durant aquesta estona

de totes les llistes:

les llistes del cens,

les llistes de correu,

les llistes de l’atur,

les llistes de morosos,

d’agraciats…

I que els governs no s’hi inquieten.

No m’espereu

per a dinar

amb aquells que es reclamen en presència.

I que tots els plats es buiden.

Deixeu d’estar-ne pendents,

que sé el que faig,

m’he demanat permís

i me l’he concedit.

I que el Dret no s’hi ofenga.

Atorgueu-me

la pausa mínima

per a raonar sobre existir,

per a acceptar que no es pot ser no sent.

I que conserve realitat l’existència.

Temps de lectura: 1 minuts

2+

Deixa una resposta