Oblideu-vos
durant aquesta estona
que jo existisc.
I que el món no s’acabe.
Que el rellotge s’avorrisca
per avorrir-se tant
pegant voltes sempre a si mateix.
I que córrega.
Que tothom venga i compre
sense que pensen en mi
com a client.
I que venguen el que esperen.
Ni pese jo sobre el planeta
ni siga milotxa
que algú haja perdut.
I que la festa continue.
Ni bon dia
ni adéu,
ni servisca jo de pretext
per a la bona educació.
I que siguen les mateixes les reverències.
Esborreu-me
durant aquesta estona
de totes les llistes:
les llistes del cens,
les llistes de correu,
les llistes de l’atur,
les llistes de morosos,
d’agraciats…
I que els governs no s’hi inquieten.
No m’espereu
per a dinar
amb aquells que es reclamen en presència.
I que tots els plats es buiden.
Deixeu d’estar-ne pendents,
que sé el que faig,
m’he demanat permís
i me l’he concedit.
I que el Dret no s’hi ofenga.
Atorgueu-me
la pausa mínima
per a raonar sobre existir,
per a acceptar que no es pot ser no sent.
I que conserve realitat l’existència.
Temps de lectura: 1 minuts
