Aquest hivern de 2017 s’ha estrenat la pel·lícula homònima, produïda per la cèlebre Isona Passola. I jo, que vaig quedar tan impressionada en llegir aquesta obra fa pocs anys (no tant en veure la pel·lícula) he trobat la manera d’anar a visitar els paratges on van succeir els fets (el poble d’Estercuel tocant Belchite) que no és on s’ha enregistrat el llargmetratge.
El castell de la Carlana (foto) a dalt del poble, és per davant un casalici desballestat amb unes quantes antenes de televisió a les finestres, però per darrere fa l’aspecte d’una fortificació antiga. Concretament al Monestir de l’Olivar, que és on esdevenen algunes escenes molt intenses del relat, dijous 29 de juny de 2017 havien enterrat un dels cinc monjos que hi quedaven, i ara només en són quatre. Un d’ells, que ens vam trobar netejant l’església, no n’havia sentit a parlar mai d’aquesta novel·la.
En paraules d’Isidor Cònsul: “Incerta glòria és, ben segur, una de les quatre o cinc novel·les cabdals de la nostra narrativa de postguerra. Atraient i enlluernadora, reuneix l’encert d’una gran història harmonitzada a tres veus, un cert sentit èpic (no endebades fou la primera novel·la en català, a l’interior, emmarcada en els anys de la guerra i des de l’òptica dels vençuts) i sobretot una profunda qualitat lírica i poètica”. I tanmateix l’edició de 62 hauria de ser inexcusablement revisada i corregida, ortotipogràficament i, potser, estilística.
Els protagonistes, que van envellint, aporten una visió realista i punyent preocupació per la condició humana. Rellevant és el sentit religiós, especialment a la tercera i quarta part (segon volum, en aquesta edició), però no diria que és una novel·la catòlica, com la van catalogar en la Història de la literatura catalana de Riquer i altres; la riquesa del contingut i l’habilitat del narrador és gran i mereixeria un valoració més positiva. Joan Sales va ser editor i es veu que va influir per dificultar la publicació a Calders, (http://www.eltemps.cat/article/951/Calders-a-lespera-que-algu-em-descobreixi) va contribuir a certes antipaties.
En tot cas sí que és antibel·licista i antitotalitarista. M’han impactat molt les reflexions al voltant del poder i de qui l’exerceix, siga el temps que siga, i en qualsevol situació: “els vius (manen) / els primos (obeeixen)”. La manipulació (insisteix molt en la comunicació i la propaganda) és una constant, la incertesa inevitable.
Malgrat que es percep un lleu to misogin, és interessant que les dues grans protagonistes dones de l’obra siguen considerades atractives i poderoses als seus cinquanta anys.
Quan la llegia vaig pensar que es podria fer una pel·lícula, i Agustí Villaronga n’era de la mateixa opinió.
Catalunya Ràdio en va fer un serial radiofònic, per commemorar l’any passat el centenari del naixement de Joan Sales (1912-1983) que es pot escoltar a: http://www.catradio.cat/programa/1440/Incerta-gloria
Més informació a: http://lletra.uoc.edu/ca/obra/incerta-gloria-1956/detall
NOTES DE LECTURA
Volum I:
Explicació del títol (cita de Shakespeare): p. 10, 50.
Reflexions sobre si desenterrar mòmies de frare és molt pitjor que de faraons: p. 49
Primera menció, recurrent al llarg de l’obra, del paral·lelisme sexe/mort – obscè/macabre: p. 49
L’editor que portava a dins i l’interès pels llibres: p. 50, 53.
Fascinació per la dona del castell: p. 50, 86
Escena de terror al convent: p. 54
Repulsió cap a les dones sensuals: p. 78
Menges absurdes i repugnants que fa la tia Olegaria: p. 99
Les dones són formidables: p. 150
Aprofitar doblement el temps: pecant i penedint-se: p. 173
Plaer: dolor a l’inrevés. Cal aguantar-se les ganes: p. 185
Modernisme (decoració) embafador: p. 206
La gràcia de la missa clandestina: p. 207
Volum II:
Quan un home i una dona s’estimen… tot esdevé gloriós: p. 107
Reflexió sobre el sentit de la guerra: p. 108
Reflexió sobre la raça dels triomfadors sobre els fracassats: p. 129, 168 (vius vs. primos)
L’amor, com la fe, duplicitat insuportable: llum / fang: p. 138-139
Gran profusió d’imatges comparatives: p. 162
Misogínia (carlana: espia i interessada; doctora: guapa, frígida, insípida; Trini: encantadora però bleda; no rinyen, que estrany; tafaneres…): p. 166
Magnífica escena postapocalíptica, naufragi: p. 179
Reflexions antibel·licistes: p. 195
Dicotomies recurrents en tota l’obra: vius/primos; obscè/macabre; enxufats/pollosos…: p. 260
Bella als cinquanta anys: p. 264, 306
Cal la catàstrofe prèvia al restabliment del regne de Déu: p. 357, 359, 363
Temps de lectura: 3 minuts
Molt bona ressenya, Carme!