fbpx
La revista més vital

Infern

Una mirada errant,

una cerimònia d’excuses amb un somriure perenne,

i divina sang de café descafeïnat

amb la seua Hòstia de iogurt amb cereals.

Vuit hores de dogma diàries.

Una lletania monòtona de procedirs, una missa oficinal,

com una pregària, com un ritual:

Sempre s’ha fet així, sempre, i així sempre es farà

d’un mode dolent i desfasat,

i ara, ho has de fer tot sempre,

tal com t’han manat.

Has venut la teua ànima al dimoni buròcrata,

Has venut el teu temps, i ara no et pertany,

I ara ets subsidiària d’uns esforços forçadament inútils,

d’un funcionament desmarxat i viciat.

Assumeix-ho, t’has condemnat!

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close