Quatre fortes potes sostenen l’esplèndida taula narrativa que representa aquesta novel·la de Maria Escalas (Mallorca, 1969): la música, el càncer, la infidelitat conjugal i la importància de l’amistat. I després hi ha diverses falquetes que ajuden a sostenir-la com la violència masclista o els secrets que les dones guarden al si de les famílies.
A l’inici sobta que qualsevol soroll està amarat de la percepció musical (la botzina d’un camió sembla una trompa, “un salt d’octava” quan s’acaba el minut del microones, una infermera entona “en dues corxeres i dues negres un interval descendent”), i això dona un exotisme curiós per als que no en sabem. Però la importància d’aquesta novel·la és el domini de la narració, la descripció exacta i senzilla dels sentiments i de l’entorn físic. Tot s’entén d’una manera nítida.
I allò més rellevant és que copses amb una mena d’autenticitat corprenedora una realitat que t’envolta: tantes amigues han patit càncer, tanta gent que coneixes més o menys han passat el tràngol de la químio, de l’operació… que aquesta novel·la t’acosta un poc a la seua vida, al seu patiment, a les seues esperances… És certament emocionant.
Si li trobe alguna pega seria per una banda, la injusta consideració de la mare com una figura odiosa, o si més no patètica, que la pròpia protagonista va modificant, i per l’altra, el suposat misteri de la relació extraconjugal del pare, que qui llig resol molt abans que la protagonista.
I malgrat que el títol no és gens reeixit, la novel·la és ben remarcable.
Títol: Sara i els silencis
Autoria: Maria Escalas
Gènere: Ficció
Data de publicació: 27/08/2018
ISBN: 9788416743766
Format: 22 x 14 cm
Enquadernació: Rústega amb solapes
Núm. de pàgines: 288
Més informació del llibre: http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1249/sara-i-els-silencis
Imatge de l’article: Mariona Camats
Temps de lectura: 1 minuts
