La revista més vital

Instantànies, mascarades i altres poesies

Corria l’any 1888 a Barcelona, era una època convulsa en els àmbits social, històric i polític, però també l’artístic. Els retrats i els dibuixos de rostres ja començaven a quedar antiquats, i la fotografia galant cada vegada agafava més popularitat entre la burgesia catalana, especialment entre les senyoretes i les joves més refinades. La ciutat es preparava per acollir una esplendorosa Exposició Universal, la industrialització avançava a marxes forcades, es vivia un moviment sindicalista efervescent, i les aparences es feien mestresses de la metròpoli enaltint una bellesa urbana impostada. D’alguna manera, el progrés de la societat eclipsava tota expressió de lletjor, misèria o penúria, que quedaven ocultes sota capes de pols blanca de maquillatge, faldons emmidonats, balls de màscares, joies radiants i abrics de pell caríssims.

És en aquest context d’aparences i de falses realitats que un pintor mediocre de nom Eugeni Bellavista prova sort en l’art de la fotografia galant amb la intenció de fer-se un lloc de prestigi i captar jovenetes disposades a mostrar la seva sensualitat davant de càmera. Si bé el fotògraf és conscient de les obscenitats que els cossos tendres i virginals desperten en els homes, la seva musa Misericòrdia l’inspirarà a buscar els detalls més subtils de la feminitat. Al mateix temps, Ramon Subirós, un poeta d’arrels romàntiques, intenta escriure Els morts, una òpera d’inspiració obrera i amb personatges més reals del que semblen. Mags i poetes deambulen per una ciutat en una època en què la classe obrera, especialment les dones menestrals, reivindica els seus drets, i un personatge monstruós vaga pels cementiris en l’hora més fosca.

Estem parlant de La fugida d’Urània, la darrera novel·la de Susanna Rafart (Ripoll, 1962), la qual parteix d’aquesta premissa. L’autora demostra, una vegada més, el domini poètic i el mestratge literari que l’han fet mereixedora de premis com el Carles Riba, el Cavall Verd i el Crítica Serra d’Or. L’obra ha estat editada per Comanegra i forma part de la col·lecció “Matar el Monstre”. Comanegra és l’editorial que hi ha al darrere d’aquest projecte literari coral: la col·lecció de set novel·les escrites per autors i autores contemporànies ambientades a Barcelona entre els anys 1818 i 2018, i que commemoren el personatge més monstruós de Mary Shelley, Frankenstein [1].

En aquesta obra, Rafart crea un escenari barceloní il·lusori i ple de vanitats, però en què destaquen les lluites per la justícia i la igualtat socials, així com l’auge del sindicalisme. Veiem el xoc entre la despreocupació social i la bombolla de presumpció que impera entre la burgesia enfront de les reivindicacions de la classe treballadora. Enmig de tot això, l’òpera que s’està escrivint ja reflecteix aquesta revolució i és una mostra més del teixit social en constant evolució:

Els morts seria un drama en tres actes. Les desigualtats socials produïdes per l’afany constructor de l’Exposició i la immigració que havia provocat havien col·locat els nous ciutadans, menestrals i obrers, en unes condicions lamentables.”

El llibre també representa un veritable cant a la dona i a la seva condició de treballadora. Tanmateix, el que més destaca són els intents de les senyores burgeses per ensenyar el seu atractiu davant de l’objectiu fotogràfic. Són recurrents al llarg de l’obra descripcions d’imatges estàtiques en què el fotògraf protagonista atrapa l’essència de les seves models, l’expressió en el rostre, els moviments dels cossos, l’erotisme d’unes mitges fosques, d’un escot aparentment innocent:

“Gravar la innocència és una de les condicions del catàleg de fotos interessants […]. T’agrada copsar l’ombra que deixen els pits sota l’estern, la llum que de cop penetra al baix ventre buscant el pubis, la línia invisible que els braços dibuixen i que els destaca del fons […], i els cabells sempre a punt de l’exuberància, de la passió.”

El gran protagonisme, però, el pren Barcelona, la gran urbs, la metròpoli bella i moderna que s’avança al seu temps. La ciutat concentra una gran ebullició de secrets, conspiracions, mitges veritats, trobades clandestines i fotografies prohibides… Rafart sap captar tots els matisos d’una societat polaritzada entre l’encant més pur i la lletjor més atroç, i utilitza un llenguatge gairebé simbòlic que mostra la bellesa inefable d’una poesia tan crua com refinada.

El lector ha d’estar advertit. Es trobarà amb personatges reals i ficticis, i en algun punt no sabrà si està llegint una novel·la de Narcís Oller, una partitura de Fanz Schubert o uns versos de Jacint Verdaguer. El registre culte i la narrativa poètica presents en l’obra són marques indiscutibles de l’autora.

I ens trobarem també amb Urània, una dama esmunyedissa que respon a molts noms i que té moltes cares. En la mitologia grecoromana, Urània era la menor de les nou muses inspiradores, filla de Zeus i Mnemòsine. Tal com explica Teresa Costa-Gramunt en el seu interessant article [2], un dels seus atributs és un compàs, estri que històricament s’ha associat a l’art de la geometria i a la ciència astronòmica. És a partir del segle XVIII que el compàs esdevé la representació simbòlica de l’instrument amb què s’han de mesurar els actes humans; per tant, Urània va passar a considerar-se un símbol de la justícia social. Així doncs, i molt en consonància amb l’òpera Els morts, Urània pren en l’obra una significació simbòlica a través de la qual veiem la confrontació entre les atrocitats morals d’una humanitat descontrolada amb la recerca de la veritat justa i les equitats socials.

Amb tot, La fugida d’Urània és un llibre que fa les delícies dels lectors més voraços i ens descobreix tot un món simbòlic i poètic més enllà dels pecats terrenals comesos en la Barcelona més polifacètica del segle XIX.

 

Notes:

[1] Podeu aquí llegir la ressenya de Secundaris, de Núria Cadenes, de la mateixa col·lecció: https://descriu.org/la-cara-mes-fosca/

[2] Article de Teresa Costa-Gramunt sobre La fugida d’Urània: https://www.nuvol.com/critica/susanna-rafart-cares-durania/

 

Coberta del llibre.

 

Títol: La fugida d’Urània

Autora: Susanna Rafart

Editorial: Comanegra (Col·lecció: Matar el Monstre)

Barcelona, 2018

Pàgines: 192

ISBN 978-84-17188-23-8

Més informació sobre l’obra, l’autora i l’editorial: http://comanegra.com/ficcio/477-fugida-urania-susanna-rafart.html

 

Temps de lectura: 5 minuts

0

Deixa una resposta