La revista més vital

Ironia del destí

El destí ens bufeteja a cor-què-vols

I ens deixa la cara feta un sentllàtzer.

Així, Déu, estrafà els nostres desitjos;

s’ho passa bé, juga als daus amb nosaltres.

La llibertat és un bé foramida

Pel que paguem un xec sempre onerós:

Llast i resposta, greu consciència

De consciència despedaçada.

Els filòsofs d´antany han cregut l´home

Per damunt dels altres regnes vivents;

Intuït Déu, ni que fos un bri, com

S´hagués vist el conte fals del mentir!

Allunyat del Ver, perdut, vagareja

I no sap com tornar-hi. Retornar-hi:

Tasca del seny, mampresa del record,

Flexionar la vida, repensar-la;

Enmig, però, ferida tothora i pèrdua.

El destí se’n fot dels nostres desitjos.

Riure o plorar, tant ens val. Concedim-nos

Un somrís d´ironia alegre i sàvia

Temps de lectura: 0 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close