fbpx
La revista més vital

James Bond: l’espia universal

Evidentment, James Bond és l’espia per antonomàsia de la història de la cultura humana. En aquest article, no us descobriré qui és aquest singular i complex personatge literari, però sí que us en vull parlar des de dos punts de vista: el musical i sobre qui serà l’actor que l’encarni a partir d’ara, un cop Daniel Craig ja ha deixat clar que no el tornarà a interpretar. Molt probablement perquè mai no ho hauria hagut de fer.

Encara que jo em vaig criar amb Roger Moore com a James Bond (el qual ja venia d’interpretar El Sant a la televisió) per a mi aquest majestàtic agent secret sempre ha estat Sean Connery. Encara que és escocès i no anglès, el fet de ser encara britànic li va servir perquè el contractessin. Avui en dia segurament diria que no, gràcies. Però és que els anglesos accepten que els escocesos, irlandesos i gal·lesos siguin britànics quan els convé. Com també han fet sempre els francesos i els espanyols, sense anar més lluny. Dit això, anem a parlar de la música de les pel·lícules sobre aquest superheroi amb frac i corbata de llaç.

John Barry és el compositor de la majoria de les bandes sonores de James Bond, inclosa la mítica cançó de 007, és a dir la que obra els crèdits de totes les pel·lícules i que anem a escoltant durant les escenes més trepidants de la història en qüestió. Vaja, que és la que tots coneixem i xiulem a tothora.

Aquest músic, traspassat el 2011, va guanyar 5 Oscar per les seves bandes sonores i va ser el compositor de la música de pel·lícules tan memorables com Memòries d’Àfrica, Ballant amb llops, Cowboy de mitjanit, King Kong, Cotton Club, Chaplin i Enigma. A banda d’això, m’ha alegrat molt descobrir que un dels meus compositors de cinema favorits, el francès Éric Serra, també ha participat en una pel·lícula de James Bond, concretament a Goldeneye del 1995 on hi cantaven els llegendaris Bono i The Edge d’U2. Ja hi som tots! Per als que ara mateix no us situeu, Éric Serra és el compositor habitual dels films de Luc Besson com ara les extraordinàries Subway, Leon, El cinquè element o Lucy.

Però l’altra part d’aquest article és compartir amb tots vosaltres la meva travessa sobre qui serà el nou James Bond. L’únic que està clar és que ha de ser britànic (a poder ser anglès), alt, prim, atractiu, maco, madur, no tenir pèl a la cara i acostumat a les pel·lícules de moltíssima acció. Així doncs, aquesta és la meva aposta: Cristian Bale, Clive Owen, Jude Law, Colin Firth, Sean Bean i Jonathan Rhys-Meyers. Però el que no entenc és com és possible que s’estigui parlant d’actors que, a banda de ser mediocres, no colen ni amb esmalt sintètic amb el personatge. Volen tornar-s’ho a carregar com van fer amb el Daniel Creig? O amb el Timothy Dalton? O amb el propi Roger Moore? ¿És que no hi ha prou actors “britànics” de nivell mundial que ja són estrelles i que han estan consolidats per haver interpretat personatges de risc extrem i continu? Suposo que és que les productores i distribuïdores deuen volen captar nous espectadors per a aquests tipus de pel·lícules, com ara la gent molt jove i la gent que ve del món televisió-internet. Perquè si no és així, no s’entén.

Temps de lectura: 3 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close