“…les seues diverses facetes -poeta, assagista pur [l’assagista més important i suggestiu de la generació de la postguerra] en la línia de Montaigne, autor de reflexions sobre el País Valencià i interessat per la crítica literària i la història-…” (Enric Sòria, p. 76)

El 21 de juny de 1992 va faltar el mestre, el savi, el controvertit, i encara ara polèmic pensador Joan Fuster.  

En aquesta obra, editada el 2015 per Publicacions de la Universitat de València, un grapat de personalitats reconegudes (Carme Gregori, Guillem Calaforra, Francesc Calafat i Paco Pérez Moragón, Romà de la Calle, Enric Sòria, Antoni Furió, Ferran Carbó…) sota la coordinació de Salvador Ortells, ressenyen les 61 obres publicades per Joan Fuster en vida; la primera, el poemari Sobre Narcís, de l’any 1948.

Cada resum, llevat de quatre excepcions, fa poc més d’una pàgina, i tots estan redactats en un llenguatge planer, com de divulgació, a mig camí entre la descripció del contingut i la valoració crítica tenint en compte la cojuntura. Cada intervenció comença amb la reproducció de la primera de coberta original de cada llibre en colors, la qual cosa aporta l’estètica i el disseny de l’època respectiva (els 40, els 50, els 60, els 70…) i enriqueix la publicació d’una manera molt gràfica.

M’he divertit llegint-lo i alhora m’he enceguerat. Com un catàleg il·lustrat, com un àlbum de cromos amb textos molt interessants. Una mena de tresoret, és aquest recull. Faig meues les paraules de Guillem Calaforra, a la pàgina 142: “…conté tots els ingredients que fascinen el lector fusterià: amenitat, ironia, abundoses referències culturals i també una passió alhora nacional, cívica i artística.”

Una altra aportació fonamental de Publicacions de la Universitat de València, de la mà professional i experta de la seua editora, Maite Simon.

Foto: Joan Fuster a sa casa de Sueca. La Vanguardia.

Notícia de la seua mort per Adolf Beltrán a El País: http://elpais.com/diario/1992/06/22/cultura/709164003_850215.html

Temps de lectura: 1 minuts