Em crides i et crido.
Ens cridem.
Comencem la batalla.
L’inici que no té fi
i que tampoc es busca.
L’espiral de ràbia ens embolcalla,
ens fa de llança i també d’escut.
Fem ferides i en rebem:
quina sang tan intensa i rogent.
Però en prescindim.
Ens trobem enmig de la lluita
i no hi pot haver cap destorb,
ni tan sols si la pell ens cou.
Em crides i et crido.
Ens cridem.
De nou, repetidament.
Paraules enverinades
que van directament al cor
i l’encenen i el glacen al mateix temps.
El combat continua.
Llavors apareixen les mans,
que estrangulen l’aire,
que gairebé l’aniquilen,
perquè no quedi rastre de res.
És difícil: és tan dens que ofega.
Calles i callo en el silenci absolut.
La vermellor, tan viva, ho envaeix tot.
Fins i tot cobreix els nostres cossos morts.
Temps de lectura: 0 minuts
