Barcelona es va transformar profundament l’estiu del 1992 per acollir els Jocs Olímpics. Abans que sonara l’etern himne musical de Montserrat Caballé i Freddy Mercury, la ciutat comtal va experimentar grans canvis en la major part de l’espai urbà per estar a l’altura de l’esdeveniment esportiu del segle. Es van dur a terme ambiciosos projectes de construcció de nous equipaments i serveis que comptaven amb instal·lacions innovadores com l’Anella Olímpica i el Palau Sant Jordi a Montjuïc, així com altres iniciatives pioneres per apropar l’esport a tots els àmbits de la societat. Per descomptat, aquestes accions van rebre el suport i la implicació de ciutadans, entitats, empreses i voluntaris, que facilitaren tant a nivell individual com col·lectiu a l’excel·lent desenvolupament de les activitats.
No només Barcelona es va vestir de gala per a l’ocasió. Paral·lelament, altres poblacions de Catalunya també acollien algunes de les competicions i gaudien de remodelacions d’antigues instal·lacions. Certament, es va desplegar un gran dispositiu tecnològic amb motiu dels Jocs Olímpics, que suposà un esforç econòmic i de renovació d’infraestructures important. Tot això, mesclat amb l’elit esportiva mundial, la participació massiva de voluntaris i el fervor de cada competició, feia la combinació perfecta per gaudir d’unes olimpíades úniques.
Tanmateix, en la novel·la Secundaris, Núria Cadenes (Barcelona, 1970) ens narra què succeïa en la cara fosca d’aquests jocs, una cara fosca que sovint ha passat desapercebuda i no ha sortit massa a la llum… Lluny de descriure les glòries esportives i el nombre de medalles que s’atorgaven en el cor de Barcelona, Cadenes es focalitza en el Turó de la Peira i en el seu dia a dia, quasi aliè a la parafernàlia olímpica.
Els capítols no estan disposats cronològicament i això li atorga dinamisme narratiu i un cert punt d’intriga lectora. Al llarg de 152 pàgines som testimonis d’un món de desferres urbanes, a anys llum de la comoditat i de la bellesa de les instal·lacions de nova creació. L’acció se situa en uns barris afectats per l’aluminosi per culpa del vil constructor Sanahuja i que totes les autoritats competents pareixen haver oblidat:
“Aviat vindran a estintolar-vos la casa, però no serà tan bèstia ni tan miserable com als del carrer Cadí mateix, que tenen els pisos fets un laberint de ferros verticals i ja veurem quan s’acaba la broma, i qui la paga, i ja veurem també si és veritat que el ciment ara aguantarà, així apuntalat, o restaurat, restituït, ningú no entén què hi fan però se suposa que ho reparen i que canvien la porqueria aluminosa per una altra cosa que no sigui tan barata de posar […].”
Mentrestant, els protagonistes de la novel·la lluiten per sobreviure en aquest laberint de desgràcies i infàmies. L’autora crea una ambientació prou dramàtica (a voltes amb to sarcàstic) perquè el lector puga sentir, fins i tot, compassió o llàstima pels personatges. D’una banda, tenim Sergi, un jove que no té massa sort en la vida i encara ho empitjora més quan mata un vell. És a través dels seus ulls que veiem els autèntics desastres eclipsats i menystinguts per la Barcelona pletòrica de llums, purpurina i medalles d’or. D’altra banda, hi ha Conxi, tancada a la presó per un delicte que no ha comés. No hi ha dubte que Conxi pateix la cara més fosca de la cara fosca. Ha de suportar les carcelleres més detestables i els tractes més degradants en una supervivència crua que depén d’aliances o rivalitats entre les preses.
L’obra presenta una lectura senzilla, però alhora complexa a nivell lingüístic. En el més pur estil James Joyce, Núria Cadenes traspassa les fronteres del llenguatge i encavalca la veu narradora amb el pensament fluctuant dels personatges. Narrador i diàlegs es desdibuixen. És una clara intenció d’apropar el llenguatge al món caòtic i dispers en què s’han vist immersos cadascun dels veïns del Turó de la Peira:
“L’Ivan ha entrat de mecànic a no sé quina merda de taller que hi ha a la Meridiana, que paguen una merda però que ell diu que sí, que merda, que bé, que va com va, i entre tanta merda ja no recorda la carta que li va escriure la Conxi, que li deia que de seguida sortiràs i jo t’espero i aquí em tens, amor infinit”.
Secundaris porta el segell de l’editorial Comanegra i forma part d’un projecte únic i original. És el cinqué d’una col·lecció de set llibres escrits per autors catalans contemporanis. Les set novel·les es poden llegir sense cap ordre però totes comparteixen un personatge comú i una història amagada i fragmentada que sols es pot descobrir amb la lectura de tots els títols que completen la col·lecció.
Es tracta d’un joc literari ambiciós, un enginy narratiu i editorial com pocs amb un precedent similar que es remunta al segle XIX. L’any 1816, una desconeguda Mary Shelley començava a escriure la novel·la Frankenstein or The Modern Prometheus (publicada en 1818) a la riba del llac Léman en una reunió d’escriptors, cadascun dels quals va acceptar escriure una història de monstres. Un punt de partida definitivament estimulant per a qualsevol creador literari. Dos segles més tard, l’editorial Comanegra reunia set escriptors i escriptores a la fàbrica Lehmann (cal assenyalar els paral·lelismes buscats) per establir les bases del projecte “Matar el monstre”, que donaria nom a la col·lecció. Cadascun dels autors contemporanis assumia el repte d’escriure una novel·la amb un personatge compartit en totes elles, ambientades en la Barcelona d’un any concret (1818, 1888, 1929, 1968, 1992, 2004, 2018) i amb característiques diferents però alhora complementàries.
A banda de representar un sentit homenatge a Mary Shelley, les similituds històriques i els engranatges literaris ideats pels editors, i executats brillantment pels autors, fan d’aquesta iniciativa un projecte fora de sèrie.
Títol: Secundaris
Autora: Núria Cadenes
Editorial Comanegra (col·lecció “Matar el monstre”)
Any de publicació: setembre 2018
Pàgines: 152
ISBN: 978-84-17188-53-5
Preu: 18,00€
Més informació sobre el llibre, l’autora i l’editorial: http://comanegra.com/ficcio/504-secundaris-nuria-cadenes.html
Temps de lectura: 5 minuts
