Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski va nàixer l’11 de novembre de 1821 a Moscou. I va faltar el 9 de febrer de 1881 a Sant Petersburg. La seua vida va ser un seguit d’impactes existencials i dures vivències, incloent-hi cinc anys (1849-1854) de treballs forçats a Sibèria, per raons polítiques, i atacs d’epilèpsia.

L’obra Apunts del subsol, publicada originàriament l’any 1864, un moment convuls a Europa i també a Rússia, està escrita en forma de monòleg. El protagonista és un funcionari insuls, un antiheroi sense nom ni identitat, que a la primera part del llibre fa una reflexió i reivindicació, on es repassen idees sobre la celebèrrima “condició humana” i es planteja si les reaccions de les persones són voluntàries o fruit de les lleis de la natura. I si són voluntàries ¿per què de vegades els humans escollim camins que no ens són avantatjosos sino perjudicials? En definitiva, per què de vegades trobem plaer en el sofriment? El personatge repassa (és a dir que menciona, reitera, i pot arribar a cansar) conceptes com la consciència (que és en realitat el “subsol”, i que ell considera la veritable causa de la infelicitat), la intel·ligència, el desig, l’atracció que sentim per la destrucció i el caos, el racionalisme, la matemàtica, el “dos i dos fan quatre” que troba molt desagradable, i fins i tot una gran impertinència (p. 74).

La segona part és la veritable narració, encara centradíssima en el personatge protagonista i els seus pressupòsits teòrics que ha exposat en la primera part. Ara s’entén per què el personatge Juli Soleràs, de la novel·la Incerta glòria, de Joan Sales, es considera una mena de recreació de Dostoievski, doncs, orfe i sense amics, intel·ligent i autodestructiu, que dissecciona els seus sentiments, pensaments, i emocions, sovint contradictoris i insofribles, però inevitables, d’una manera minuciosament detallada. En aquesta segona part, el protagonista d’Apunts del subsol instaura el seus sentiments i el binomi que fa servir al llarg de la novel·la, que li serveix per agafar-se quan naufraga: allò bell i sublim.

Una lectura intensa, una veritable exhibició.

Fiòdor Dostoievski

Recomanació de lectura de l’article sobre el bicentenari: https://www.eltemps.cat/article/15355/el-bell-i-sublim-i-el-tragic

Temps de lectura: 2 minuts