Un fil de llum s’escola entre les cortines. La Montserrat Canals s’aixeca del llit i les fa córrer, airosa. Un enlluernador esclat de sol il·lumina l’habitació. Fa un dia fantàstic, pensa.
Es prepara un bany de sals i s’hi està vora una hora. Té temps.
Surt de l’aigua, s’embolica amb la tovallola i es queda davant el mirall esperant que es desenteli. Mentrestant, deixa volar la imaginació i somriu.
Agafa els estris i es maquilla amb parsimònia, es pentina, es vesteix, primer les mitges, el vestit, les joies, les menys ostentoses, que no sigui dit, i les sabates de taló. Sap que li faran nafra, però, total, són per un moment.
Surt de casa radiant. A la porta, un cotxe l’espera. L’ha de dur on hi ha l’home de la seva vida.
—Al tanatori, si us plau —diu.
Temps de lectura: 0 minuts
