Amb l’univers dins una tassa de cafè, de bon matí, comença el dia.
A fora, el silenci sepulcral de la matinada fa estona que s’ha corromput. Pels foradets de la persiana lleugerament alçada es filtren els primers rajos de sol.
Quan passaven pocs segons de l’hora H, un Objecte Metàl·lic No Identificat, possiblement una cullereta, bussejava d’incògnit dins d’un bol d’arròs inflat amb llet a la plataforma giratòria del microones. En tancar la comporta de l’aparell s’ha accionat automàticament el mecanisme d’ignició amb els paràmetres establerts. Ha esclatat un Bing Bang a l’interior. És cert el que diuen les instruccions. La pluja de meteors lletosos ha colpejat amb una ràfega electritzant la porta de l’accelerador de partícules. Entre l’escampall hi destacava un grumoll de més grandària, una nana blanca, que ha mort després de conèixer les castrants dues dimensions del vidre panoràmic.
La reacció en cadena ha afectat un veí del Grup Local que comparteix la base de granit: un aparell de televisió obsolet que, sense el sintonitzador TDT connectat, reproduïa en bucle, fins a l’instant abans de la sobrecàrrega, el fons còsmic de microones. Després de l’espetec i de la columna de fum que s’ha elevat provinent del tub catòdic, es pot assegurar que, a partir d’ara, només servirà com a mirall de la matèria fosca.
Cap viatger de la nau generacional familiar coneixia l’existència del petit planeta rocós que vivia en tensió a les entranyes de la torradora. Hom assegura que deriva de les restes d’una torrada carbonitzada que encara espera la seva finestra de llançament. Aquest s’ha anul·lat definitivament després de la desintegració completa per l’augment puntual i desorbitat d’energia dels barrots tèrmics que l’empresonaven.
El forat negre de l’aigüera se n’alegra i amenaça fatxenda que tot indici de vida que creui el seu horitzó de successos tindrà una extinció segura.
L’apagada sobtada també ha provocat, de retruc, una anomalia espaciotemporal en el microcosmos de la cuina. El rellotge despertador ha deixat d’emetre els púlsars de ratlletes LCD, evidenciant, amb el pas dels minuts, la creixent paradoxa temporal amb l’altre sentinella del temps de l’univers-cuina: el rellotge de paret. Aquest giny, orgullós de les seves llagues busques, continua, inalterable, marcant el tempo.
La rentadora s’ha vist obligada a aturar abruptament el centrifugat. Però ni la desacceleració forçada no ha pogut evitar que a una samarreta de lli amb esquitxades de tinta d’un punta fina, oblidat i rebentat, s’hi escampi el vermell. Els puntets creixents de color vermell del cúmul globular evolucionaran a una galàxia espiral que acabarà amarant tot el teixit.
Ben aviat els mons glaçats que habiten el congelador començaran l’inexorable desgel, alliberant els organismes i els virus que habitaven, letàrgics, sota el seu particular permagel.
El lliure albir de les màquines ha desencadenat un caos al cosmos de la cuina. Tots els electrodomèstics de línia blanca connectats a la xarxa acabaran tendint al mateix punt de fuga, apuntant a la direcció d’un lloc a l’infinit compartit amb altres multiversos.
Cap al tard, finalment, arriba el crepuscle i, com un sospir, tot s’acaba. El vast espai interestel·lar engolirà en silenci l’espurna de vida que ha col·lapsat tot el món conegut. Tot ha començat a la cuina de casa, que vaig muntar amb quatre retalls comprats en una gran superfície comercial sueca.
Temps de lectura: 3 minuts
