La felicitat és un país menut
tan menut que navega sobre un núvol blanc
acaronat pel vent,
serpenteja entre les fulles dels arbres
amb el seu so hipnòtic relaxador dels sentits,
insinuant les parpelles un estat d’entreson
xiuxiueja a la remor de l’aigua
d’un riuet cristal·lí
on els peixets miren estranyats
com uns peus enormes
invadeixen el seu espai monòton i pla que ara reverbera.
Mira la pluja des de dues cadires
omplint l’ànima i la memòria on habiten xiquets plegant cargols
en blanc i negre.
Es cola en una mirada, originant un somriure
que il·lumina la cambra.
Viu entre rialles compartides
al voltant d’una taula,
pells germanes brillant a l’acostar-se
en uns dies efímers jugant a ser eterns.
Un país tan menut i tan dolç que cap dins
d’una cirera.
Temps de lectura: 0 minuts
