fbpx
La revista més vital

La ironia de la maduresa

He acabat de rellegir Serena Barca (Edicions del Buc, 2016)  el darrer llibre de poesia publicat per Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) He seguit quasi tota la seua obra poètica, començant per Remor, alè (Tres i quatre, 1993) un llibre de primers amors i descobertes on ja s’intuïa la veu poètica incipient i seguint amb Tots els noms de la pena 2002 (ai, aquell llibre tan ben editat!), Flors a casa (Premi de Poesia dels Jocs Florals de Barcelona, 2007) i el llibre que m’ocupa. Tota una trajectòria vital estampada mitjançant dits de tinta en aquests reculls a més d’A les palpentes del vidre 1998, algunes obres col·lectives, la tasca en l’editorial Edicions del 96, obres narratives i en el camp de l’activisme cultural. Dirigeix el blog Passa la vida: http: //passalavidapassa.blogspot.com/

El títol del llibre ja és tota una declaració d’intencions, Serena Barca remet a una cançó del cantautor Manolo García i com afirma Manuel Forcano al post faci indica navegació, transitar la mar amb l’experiència que dóna l’edat i llançar un missatge en una botella perquè arribe al destinatari, al lector, a qui faça seues les paraules. Reblen aquest llibre de poemes d’amor i com ja he dit, sobre la mar; l’experiència i l’ofici són un grau, i no son poemes prototípics, sinó que l’autora agafa temes vistos moltes vegades per a fer-los la volta i reformular-los, ací rau el motiu principal del llibre, reformular-los mitjançant la ironia, els jocs de paraules i la polisèmia, donar d’ells una visió heterodoxa.

El llibre consta de quatre seccions: Tipografiar el buit, el pou, l’origen, lentes estalactites i on pastura l’esperit, totes aquestes ens remeten a una sensació de calma i mansuetud, que és la que dóna la maduresa. No obstant això, el llibre té diferents tons, és a saber: la figura materna, poemes d’amor amb un toc heterodox, poemes de gent que va faltar d’hora… tot un mosaic i un fris on domina la ironia, els jocs verbals i la figura dels amics.

Recorde que en 2016, mentre cursava el màster de secundària, dues companyes i jo férem una ruta literària basant-nos en els poemes del llibre Ai, València!, una tria de poemes sobre la ciutat de València seleccionada per Pau Sif i Maria Josep Escrivà, i vaig tindre la possibilitat de posar-me en contacte amb els autors, Maria Josep, una dona tot terreny que també participa en la societat literària Saforíssims i que ens parla sobre la gènesi del llibre. Així doncs deixant-nos seduir per aquest viatge tranquil i en calma per on s’albiren amor i pèrdues, presències i mots dretures que hi resten que resten en la botella llançada a la mar esperant que el trobe el lector.

Edicions del Buc és una editorial jove formada per Pau Sif, Rubén Luzón, Josep Martínez i Francesc Bononad i tenen la seu a La Pobla de Farnals, publiquen quatre llibres a l’any, també algunes traduccions. Un projecte engrescador i de qualitat que donà a llum en 2016 a aquest llibre que meresqué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians al millor llibre de poesia publicat l’any 2016.

serena barca

Autor/a: Maria Josep Escrivà

Núm col·leció: 5

Pàgines: 101

ISBN: 978-84-943246-4-2

Edició: 2016

P.V.P: 14

Més información sobre el llibre: http://www.edicionsdelbuc.com/llibres/serena-barca/

Temps de lectura: 3 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close