La casa dels meus pares era l’única propietat que quedava a la família i ens hi van acollir quan ho havíem perdut tot.
—Això, més que un pis, sembla un cau. Us agradi o no, heu de marxar. I no se’n parli més.
A la mare, que sempre l’havia tractada com a una filla i havia mostrat un afecte cap a ella que, sovint m’havia engelosit, l’hi va deixar anar pel broc gros.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
